ADRIFT. "A la deriva". Director, Baltasar Komàkur.

UNA DONA JOVE I FORTA FÍSICA I MENTALMENT, HA D'EMPARAR L'HOME QUE ESTIMA AMB LES SEVES ACCIONS. A L'INREVÉS DE COM HA PASSAT TOTA LA VIDA AL CINEMA.

Paraules d'en Javier Ocaña a El País 29/6/2018, adaptades i versionades, per l'administradora del blog.

Guió: Aaron Kandell, Jordan Kandell, David Branson Smith

Duració: 96 minuts.

EUA 2018.

SINOPSI i MÉS.

S'inspira en la interpretació lliure de la història real de dos mariners experimentats, Tami Oldham i Richard Sharp que, s'embarquen en un viatge d'entrega d'un iot de 13 metres a 6.500 km de distància, des de Tahití fins a Sant Diego, el 1983. Arran que estan navegant pel Pacífic, van a parar directament a l'huracà Raymond.

Després de la tempesta, Tami es desperta i troba a Richard greument ferit i el vaixell destrossat. Sense cap esperança en ésser rescatats, Tami ha de trobar força i determinació suficient per salvar-se ella mateixa i a la persona que més ha estimat.

Tret de Vikipedia.

El director Baltasar Kormàkur.

NÚRIA opina.

Aquest és un tipus de cinema d'aventures que si no fos per la proposta de la Martina, no hauria anat a veure...

Malgrat tot, quan hi estic posada, m'agrada i m'ho passo bé, com m'ha passat en aquesta pel·lícula i en la darrera que vàrem, veure d'aquest estil, com Jacques. L'Odyssée l'octubre de 2017, i Infierno Azul, de juliol de 2016, sempre amb la mar com a protagonista de fons.

Aquesta és una història basada en fets reals i la seva protagonista real és encara viva i ha continuat navegant, aquest fet li afegeix un element d'interès i curiositat,en aquesta història.

És una bona història per passar una estona d'entreteniment al cine, admirant el mar i la valentia d'una veritable heroïna. Malgrat darrere, hi ha una història molt dramàtica de lluita per la supervivència pròpia i de la persona estimada, sobre la mort i la solitud... Penso que no va més enllà d'explicar-nos una història admirable, però que no emociona.

Imprescindible pels amants de l'aventura i la mar. 

Enllaç per veure L'Odysée: http://cinema-mareifilla.blogspot.com/2017/10/

Enllaç per veure Infierno Azul: http://cinema-mareifilla.blogspot.com/2016/07/

MARTINA opina

Aquesta aventura comença amb un propòsit concret, un repte complicat, en el que els seus protagonistes s’hi engresquen amb tots els pertinents dubtes. Però amb l'alegria pròpia de dos joves, amb la plena eufòria d’un amor molt intens i que els uneix per sobre de tot.

Un noi d’uns 30 anys amb certa experiència navegant i una noia de vint-i-pocs sense més que unes nocions bàsiques de mar, han de tornar l’embarcació recreativa d’una parella de jubilats americans des de Tahití fins a Sant Diego. De camí, creuant el Pacífic a vela, un huracà els interpel·la i ell queda molt malferit.

Una trama que a priori podria semblar un drama previsible, inspirada en un cas real, i que tot i en certa manera ho és, me n’ha agradat la perspectiva de la inèrcia que va agafant el relat. Una visió gens clàssica, on una dona davant de la clara evidencia de trobar-se com un gra de sorra en un desert, desesperada en la solitud de no poder trobar remei a tenir el seu estimat a punt d’anar-se’n, se les empesca per aconseguir almenys, el camí per ella poder sobreviure.

Un aventura ben explicada, pels amants del mar i de les vides apassionades. Un gènere que probablement la meva mare classificaria com a cinema d’entreteniment, ociós i amb poc marge per l’art. En qualsevol cas una opció molt recomanable pels que vulguin gaudir d’un relat trepidant, amb caràcter i que ensenya la força de l'instint de supervivència de l'ésser humà.

Els veritables protagonistes:

Tami Oldham i Richard Sharp.