SIEMPRE JUNTOS. Benzinho. Director Gustavo Pizzi.

Duració, 95 minuts.

Brasil, Uruguai, Alemanya, 2018.

SINOPSI

Irene és una mestressa de casa de Rio de Janeiro que, té quatre fills i ha acollit a la seva germana i el seu fill, víctimes de maltractaments. Junt amb el seu marit formen un clan molt unit que ha d'afrontar molts problemes en el seu dia a dia.

Tret de Filmaffinity.

El director, Gustavo Pizzi.

NÚRIA opina.

Una actuació immillorable de Karine Tebles per interpretar el retrat d'una dona que va pel món amb quatre fills i un marit, venent llençols amb una furgoneta per mal guanyar-se la vida.

El personatge de la mare m'ha semblat una mica sobre actuat i exagerat, pel meu gust i amb un protagonisme massa pesant i al final acaba desfigurant una crònica de costums, d'un país on tot cau a trossos de vell i tronat o de mala qualitat, menys les cases dels molt rics que, cada vegada són més.

La veritat és que estic d'acord amb alguna opinió crítica que remarca que sembla una pel·lícula banal, però no ho és i que darrere d'un rerefons de crònica familiar s'hi amaga una anàlisi d'un país Brasil que, va cap on va...com tots els que s'han apuntat a un capitalisme salvatge que ho arrasa tot, per tal que, quatre obtinguin uns beneficis desmesurats.

Pel·lícula interessant pel que els agrada esbrinar tot allò que es pot trobar darrere d'una aparença nímia.

M'ha agradat, però.

MARTINA opina.

Suposo que aquesta obra tenia sentit que l'anéssim a veure només pel fet de fer-li honor a la nostra tradició, de mare i filla, ja que tracta d'una mare i de la família i tal. A més a més, em sembla que a la Núria li venia de gust perquè té alguns guardons i la crítica l'ha deixat molt bé. I en tot cas, tampoc no teníem altra opció en ment que, ens semblés més atractiva.

A mi personalment, m'ha semblat un retrat correcte, ben fet, ens ensenya les entranyes d'una família del Brasil de classe mitjana. Un viatge en aquest context. Un entorn, on tot gira, al voltant d'una dona forta que sosté, ferma, el pilar de la seva gent.

En tot cas sincerament no m'ha aportat res estimulant, cal dir que fins i tot m'ha avorrit, ja que me li ha faltat marxa i algun ingredient de sofisticació. Potser és massa sosa pel meu gust, mancada de sentit de l'humor amb el qual connectar, o màgia, o acidesa, o crítica. Rebem molta informació, veiem imatges constantment i aquest tipus de registre, cinema de relat, cada cop em costa més.

Potser és cosa meva, sento que hem passat una estona, però la que no podria definir com a estimulant. Seria en tot cas un temps transcorregut sense cap matís. No pretenc ser contundent contra el treball aliè, en qualsevol cas crec que sobretot la feina del repartiment està molt ben feta, i sospito que, el fet que veiem cine cada setmana, provoca en conseqüència, viure l'experiència de manera menys estrident.