dissabte, 22 de setembre del 2018

TODOS LO SABEN. Direcció, Asghar Farhadi.


EM SEDUEIX ALLÒ QUE HI HA DARRERE DE TOT AIXÒ, ALLÒ QUE ES POT PALPAR D'UN TEMPS PASSAT QUE INFLUEIX EN EL PRESENT DE FORMA DECISIVA.
Paraules d'en Carlos Losilla, en la seva crítica del film a Caimán Cuadernos de Cine, setembre de 2018.

Espanya, França, Itàlia 2018.
Duració, 130 minuts.


SINOPSI
Laura viatja des de Buenos Aires amb el seu fill i la seva filla, per assistir el casament de la seva germana, en un poble de Toledo. De sobte, en mig de la gresca, succeeix un tràgic esdeveniment que ho capgirarà tot. 


Penélope Cruz i el director Asghar Farhadi.

NÚRIA opina.
He tingut la sort de veure tres pel·lícules d'aquest director- dues estan comentades al blog- aquesta és la quarta i cal dir que, també m'ha agradat.
Les interpretacions les he trobat immillorables i especialment encertades les de les dues dones protagonistes, la Penélope Cruz que interpreta Laura i la Barbara Lennie que interpreta la dona de Paco, l'exnovio de la Laura.
Aquesta història té una primera lectura, per mitjà de la crònica d'un casament d'un poble rural de l'Espanya interior que, s'acaba amb tragèdia... i és en aquest sentit, que no té res d'original, ja que hem vist aquest mateix esquema repetit en altres pel·lícules originals, actuals i molt ben fetes com, Isla Mínima de l'Alberto Rodríguez. És aquesta resolució del guió que, no m'acaba de fer el pes. El desenllaç final del segrest és bastant fluix com idea, però el retrat i la reacció dels personatges implicats té una força emocional contundent.
Històries del passat que, esclaten en un moment concret, tenyint el present i determinant-lo d'una forma que, fa reflexionar. Esclaten quan es col·loquen en el moment i en el lloc precís i acaben esquitxant amb més o menys intensitat, a tot el seu entorn. Llavors, afloren tots els prejudicis àmpliament arrelats i amagats, momentàniament: de classe, comptes pendents, amors frustrats, drets sobre la terra, paternitats, enveges, gelosies, etc.
Aquest no és cinema espanyol, però si interpretat per un conjunt de les nostres millors actrius i actors d'aquests moments i veure'ls treballar junts, per mi, ha sigut un goig.
Crec que és un film que pot agradar a molta gent diferent i per diferents coses.

MARTINA opina.
Asghar Farhadi és un director iranià que, hem vist alguns films de la seva filmografia, i si hi penso, diria que m'agrada per la seva honestedat. De fet, aquesta peça crec que és especial, no només per la mirada objectiva que vol fer de la cultura espanyola, sinó també perquè al meu entendre posa a la graella, mitjançant un triler, el xoc de cultures entre una parella mixta. Una unió on ella és una “Española” apassionada i agraciada, Penélope Cruz, i ell és un conquistador i profund “Argentino”, Ricardo Darin.
Tal com procedeix la història, és pausada intencionadament, deixant a l'audiència pensar en totes les opcions, en cada una de les instàncies de la trama, i com més endins va més complicat és l'escenari del crim. A priori, un entorn rural, un poble de Toledo, on la família terratinent de la regió celebra un casament i responen a la interrupció de la festa, a causa d'un segrest.
A mi personalment m'ha agradat força, és més, li veig quasi tot favorable i per tant us en recomano l'opció.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada