BELFAST. Director Kenneth Branagh

 

BRANAGH EVITA LA TENSIÓ INTERIOR I ES QUEDA EN LA DESORIENTACIÓ DEL NEN PERDUT EN UN INFERN POLÍTIC, ON LA SEVA VIDA QUEDARÀ MARCADA PER LA SEVA SITUACIÓ FAMILIAR.

Escrit per Angel Quintana en la seva crítica del film a Caimán Cuadernos de Cine, febrer de 2022.

Guió, Kenneth Branagh.

Música, Van Morrison.

Regne Unit, 2021.

Duració, 98 minuts.

SINOPSI

Història ambientada en la remoguda Irlanda del Nord de finals dels anys 60. On el petit Buddy creix en un ambient de classe obrera, canvis culturals, odis religiosos i violència sectària, però mentrestant, troba consol en la seva passió pel cinema, en la nena de la seva classe que li agrada i en els seus carismàtics pares i avis.

Adaptat de Filmaffinity.

El director, Kenneth Branagh.

D'ON SURT AQUEST FILM SEGONS BLAI MORELL

Branagh, recorre als seus records per construir aquesta generosa coming-of-age narrada sota la mirada dels ulls del seu joveníssim alter ego, un voyeur que observa amb la innocència de la seva edat en una mirada retrospectiva sense massa ira, on romanticisme i somieig passen per sobre del realisme.

Escrit per Blai Morell en la seva crítica a Fotogrames, febrer de 2022.

NÚRIA opina.

Segons la meva opinió aquesta pel·lícula té una qualitat molt important i cinematogràfica, intenta recollir els records d'infància d'un adult, quan era un nen de vuit anys, recollint les seves innocents vivències amb imatges i esdeveniments momentanis que, explica cronològicament. Sense prendre partit per res, simplement deixant que els esdeveniments passin davant nostre, com un flaix aturat són en la ment d'un adult que un dia va ser nen i intenta contar aquests records amb un film, fent una selecció dels que considera més significatius i emotius, per ser explicats amb una pel·lícula.

Amb una banda sonora molt potent que, marca el trànsit dels esdeveniments.

Malgrat que no li puc negar una certa grandesa en aquest film, a mi m'ha deixat indiferent i no m'ha provocat cap emoció. Reconec que també m'ha molestat, el no tractament, del complicat conflicte d'Irlanda del nord; tot i que, puc entendre i compartir les raons del perquè ho ha fet: ho fa des de la perspectiva dels records d'un nen de nou anys que, no pot entendre la complexitat d'aquest fet polític i menys en aquell moment.

MARTINA opina

Com el seu nom indica, aquest film, està relacionat amb la vida en la ciutat a la què es refereix. Es tracta d'un relat personal de la família del seu creador, on la història del nord d'Irlanda va fer-ne un territori hostil, a mitjans del segle XX i on es va anar imposant la necessitat d'emigració de moltes de les persones que n'eren habitants.

A mi personalment, m'ha calat només el fons de què explica, com a clara mostra d'una realitat on la població civil novament pateix les conseqüències dels delictes que cometen les forces del poder i de la seva clara impunitat. 

No obstant això, per com està presentada, l'he trobada ensucrada. Pel meu gust ha succeït de manera massa pausada, superficial i sent un acostament a aquella porció de la història simplement en homenatge a una sola família. Potser diria que, manca originalitat en penetrar en una realitat de forma creativa.

SENTENCIA CRÍTICA D'ANGEL QUINTANA QUE, COMPARTEIXO BASTANT

Belfast és mediocre, però serà recordada per comptar amb una de les millors bandes sonores del cinema actual. Van Morrison canta amb força i a vegades és millor oblidar la història i quedar-se amb els apunts musicals del genial músic irlandès.

Escrit per Angel Quintana en la seva crítica del film a Caimán Cuadernos de Cine, febrer de 2022.