REALITAT,
FICCIÓ, INDÚSTRIA, VIDA DELS PERSONATGES I INTÈRPRETS, TOT ES FON
I ES CONFON EN AQUEST EXPERIMENT PLE DE CINISME I CARREGAT DE BILIS
EN EL QUE, ES POSA DE MANIFEST LA FARSA, NO NOMÉS DEL CINEMA, SINÓ
TAMBÉ DEL MÓN ON VIVIM.
Paraules
de Beatriz Martínez, escrites a la seva crítica de Fotogrames,
febrer de 2022.
Guió,
Gastón Duprat i Marano Cohn
España.
2021
Duració,
114 minuts.
SINOPSI
Tot
buscant transcendència i prestigi social un empresari multimilionari
decideix finançar un film que deixi empremta. Per això contracta
als millors, un equip estel·lar format per una molt famosa cineasta
Lola Cuevas (Penélope Cruz) i dos reconeguts actors, amb un gran
talent, però amb un ego encara més gran: l'actor de Hollywood Félix
Rivero (Antonio Banderas) i l'actor radical de teatre Iván Torres
(Òscar Martínez). Tots dos són llegenda, però no massa amics. Per
mitjà d'un seguit de proves cada vegada més excèntriques que Lola
els sotmet, Félix i Iván hauran d'enfrontar-se no només entre ells
mateixos, sinó també amb els seus propis llegats.
Tret
de Filmaffinity.
 |
| Els directors, Mariano Cohn i Gastón Duprat. |
BEATRIZ MARTÏNEZ, DIU DELS DIRECTORS...
El
tàndem format per Mariano Cohn i Gastón Duprat fa molts anys que
porten demostrant la seva habilitat per la sàtira més refinada i
perversa. Pel·lícules com “El hombre de al lado” o “El
ciudadano ilustre”, posen de manifest tota una nodrida nòmina
de misèries humanes, per mitjà d'un humor d'allò més incomodo.
Paraules
de Beatriz Martínez, escrites a la seva crítica de Fotogrames,
febrer de 2022.
NÚRIA opina.
És
la pel·lícula ideal per passar una estona divertida, desimbolta i
crítica al cinema.
Va
ser un bon encert anar a veure aquest film amb una companyia tan
entranyable i variada, les meves dues amigues de Valladolid, la Irene
i la Míriam i la meva filla Martina, amb qui comparteixo aquest blog.
Justament
aquest film, tracta d'un fet crucial en el món de la creació i de
l'art, de l'ego. D'un ego que a vegades està tan inflat i ridícul
que, deixa al mateix artista que el posseeix fora de combat i aïllat.
Se li fan difícils les relacions amb tot allò que no sigui ell.
Just en aquest punt d'inflació conflictiva estem la Maria Roger i
jo, amb el nostre projecte, Diàlegs, on intentem que per mitjà de
la nostra obra conjunta desapareguin o es dilueixin, els nostres
egos.
També
m'agrada molt la banalització i trivialització que els directors
fan, tot exagerant, del món de la cultura i l'art, doncs, és just
aquesta banalització la que posa en ridícul davant dels nostres
ulls de certes creences que, tots- els que ens hem dedicat a aquestes
qüestions- hem defensat en algun moment o altre de la nostra vida.
El
treball dels tres actors protagonistes m'ha semblat excel·lent,
sense la seva actuació tan ben feta, la pel·lícula no podria ser
allò que és.
Molt
adient per les persones del món de la cultura i de l'art que no els
importa riure-se'n d'elles mateixes.
MARTINA opina.
Personalment,
crec que vam fer molt bona tria amb aquesta opció, ja que vam
anar-hi 4 persones i crec que a totes ens va assentar bé. Potser per
ser una creació, on mitjançant humor i una metàfora exuberant i
directa, vam poder fer una mica de mirall dels mals de tothom.
Si
n'hagués de fer una descripció sintètica, diria que amb aquesta
peça lleugera, els seus personatges, identifiquen patologies
universals. Com són la supèrbia, l'ego i la gelosia. És a dir,
t'atrapa crec, perquè amb una trama simple, és capaç de
caracteritzar alguns elements que formen part de la complexitat
humana.
Amb
tres molt grans de la interpretació, es crea una història gens
difícil de seguir, que cavalca alegrement i sense que la seva
previsió et dugui a l'avorriment.
En
suma, una opció, pel meu gust recomanable i encertada. On, el seu
autor, ens facilita mitjançant un món abstracte rascar en el
concret.
PENÉLOPE CRUZ DIU,..
(...)
El personatge de Lola Cuevas no té res a veure amb mi, Lola Cuevas
té l'encant de les persones que parlen sense filtres. Li és igual
allò que pensin els altres d'ella, li és igual tot. Creu que sempre
té raó, no pot contemplar la vida des de la realitat dels altres,
sent que l'única realitat que compte és la seva. No m'agradaria
gens posar-me a les mans d'algú així, però que bo que és poder-la
interpretar.
(...)
El pas del temps serveix per col·locar a l'ego en un lloc més sa.
També la maternitat ajuda en aquest sentit.
(...)
Som estudiants del misteri de la naturalesa humana i això és un pou
sense fons.
Paraules,
totes elles tretes de l'entrevista que Luís Alegre li fa a Penélope a
Fotogrames, febrer de 2022.
Fitxa completa, critiques i filmografia dels directors a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada