UNA VISIÓ DEL NOSTRE PRESENT A TRAVÉS D'UNA PERSONA QUE BUSCA EL SEU LLOC AL MÓN, SUMIDA EN UN CAOS SENTIMENTAL PRODUCTE DE ELS SOTSOBRES ACTUALS I DE LES IMPOSICIONS EMOCIONALS.
Paraules
d'Israel Paredes en el seu escrit, “Sobre el angst actual”a
Dirigido por..., març de 2022.
Guionistes,Joachim
Trier, Eskil Vogt.
Noruega,
2021.
Duració,
121minuts.
SINOPSI
Julie
està a punt de fer 30 anys i no està massa satisfeta de la seva
vida i encara no sap com canalitzarà el seu fluix creatiu. Té una
parella que s'estimen, però això no l'acaba de satisfer... És
llança a la recerca d'ella mateixa, d'una forma lliure i
desinteressada. Què succeirà?
 |
| El director, Joachim Trier. |
TRIER FA UNA REVISIÓ PERSONAL DE LA COMÈDIA ROMÀNTICA
Ja
ha demostrat en pel·lícules anteriors, amb millors o pitjors
resultats, la seva poca adequació el que és normatiu, a la recerca
d'un estilitzat formalisme. És revelador, ja que defineix gran part
de l'essència discursiva de la pel·lícula a l'hora d'abordar una
mirada crítica, però no exempta d'humor, i sempre apostant pel
reflexiu i expositiu, més enllà del moralista, al voltant del
nostre present a partir d'un treball sobre el trop de la comèdia
dramàtica de tall romàntic, amb un estudi del personatge, el de
Julie, interpretat de manera excel·lent per Reinsve.
Paraules
d'Israel Paredes en el seu escrit, “Sobre el angst actual”a
Dirigido por..., març de 2022.
NÚRIA opina.
Pel·lícules
com aquesta les trio pensant amb la Martina i per un interès actual
d'estar informada de com viuen els joves i que els passa pel cap, per
tal de no quedar-me sepultada en un pensament retrograda de pensar
que qualsevol temps passat fou millor.
A
la cartellera d'aquesta setmana no hi havia massa opcions, aquesta i
“Las ilusiones perdidas” de Xavier Guannoli.
Per
cert, aquesta és la segona vegada que la veig, la primera a
Valladolid on ja em va agradar, però ara he pogut gaudir de certs
detalls i captar més l'essència d'una noia noruega de 30 anys que
busca el seu lloc en el món i en la vida.
Un
sistema narratiu clàssic, amb un narrador que ens ajuda a anar
entrant en la narració i ens l'allunya un possible caràcter
encaramel·lat hollywoodià, per recordar-nos que, com a espectadores
davant d'una història, podem fer alguna cosa més que ser manipulats
emocionalment.
Un
relat ben tramat i ben explicat... Una pel·lícula fresca,
espontània, amb un punt d'humor i d'amargor.
MARTINA opina.
La
Núria, com sempre, està al corrent del calendari d'estrenes i sap
que val la pena de veure de les moltes opcions que en general ofereix
la cartellera. Motiu pel qual començaria destacant l'encert en la
seva tria d'aquesta setmana, per ser una peça original de Noruega,
amarada d'una essència nòrdica inconfusible i la que disposa d'una
profunditat suficient, però, presentada de manera lleugera.
El
relat al meu entendre es pot percebre com una comèdia romàntica,
que vertebra tot el que explica mitjançant aprofundir en tres
maneres diferents de viure la biologia procreativa de l'espècie
humana i que m'ha agradat especialment per com construeix una
història. Mitjançant uns personatges, dels quals dos individus són
homes, que es creuen donat que parteixen de plans diferents amb una
mateixa dona. Ho destaco, potser perquè aquesta perspectiva l'he
trobat original, realment evolucionada i la que passa amb una
història que potser per trajectòria vital, m'ha arribat,
traslladant-me a una experiència propera.
En
tot cas, només puc dir que n'he gaudit, tot i el drama que en
realitat acaba succeint. A més, considero que és molt adequada, per
ara que tenim la primavera a punt d'arribar i on els sentiments
relacionats amb l'amor, per molta gent, estan més a flor de pell que
en altres moments de l'any.
Una
veu femenina en off, acompanya sobretot al començament, per
parlar de Julie donant a la pel·lícula un to documental i
observador que, incideix en l'estudi del personatge i que, porta a
terme un comentari que li atorga un angst més ampli.
Paraules
d'Israel Paredes en el seu escrit, “Sobre el angst actual”a
Dirigido por..., març de 2022.
CONCLUSIÓ
Julie
sent en tot moment que és una construcció de la mirada dels altres,
principalment dels homes, però, finalment, és capaç d'observar-se
a ella mateixa, encara que, curiosament ho hagi de fer a través
d'una càmera fotogràfica i en el rostre d'altres persones.
Paraules d'Israel Paredes en el seu escrit,
“Sobre el angst actual”a Dirigido por..., març de 2022.
Més informacions:
https://www.filmaffinity.com/es/film818283.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada