diumenge, 20 de març de 2022

LA PEOR PERSONA DEL MUNDO. Verdens verste menneske. Director, Joachim Trier.

UNA VISIÓ DEL NOSTRE PRESENT A TRAVÉS D'UNA PERSONA QUE BUSCA EL SEU LLOC AL MÓN, SUMIDA EN UN CAOS SENTIMENTAL PRODUCTE DE ELS SOTSOBRES ACTUALS I DE LES IMPOSICIONS EMOCIONALS.

Paraules d'Israel Paredes en el seu escrit, “Sobre el angst actual”a Dirigido por..., març de 2022. 


Guionistes,Joachim Trier, Eskil Vogt.
Noruega, 2021.
Duració, 121minuts.


SINOPSI

Julie està a punt de fer 30 anys i no està massa satisfeta de la seva vida i encara no sap com canalitzarà el seu fluix creatiu. Té una parella que s'estimen, però això no l'acaba de satisfer... És llança a la recerca d'ella mateixa, d'una forma lliure i desinteressada. Què succeirà?

El director, Joachim Trier.

TRIER FA UNA REVISIÓ PERSONAL DE LA COMÈDIA ROMÀNTICA

Ja ha demostrat en pel·lícules anteriors, amb millors o pitjors resultats, la seva poca adequació el que és normatiu, a la recerca d'un estilitzat formalisme. És revelador, ja que defineix gran part de l'essència discursiva de la pel·lícula a l'hora d'abordar una mirada crítica, però no exempta d'humor, i sempre apostant pel reflexiu i expositiu, més enllà del moralista, al voltant del nostre present a partir d'un treball sobre el trop de la comèdia dramàtica de tall romàntic, amb un estudi del personatge, el de Julie, interpretat de manera excel·lent per Reinsve.
Paraules d'Israel Paredes en el seu escrit, “Sobre el angst actual”a Dirigido por..., març de 2022.

NÚRIA opina.

Pel·lícules com aquesta les trio pensant amb la Martina i per un interès actual d'estar informada de com viuen els joves i que els passa pel cap, per tal de no quedar-me sepultada en un pensament retrograda de pensar que qualsevol temps passat fou millor.
A la cartellera d'aquesta setmana no hi havia massa opcions, aquesta i “Las ilusiones perdidas” de Xavier Guannoli.
Per cert, aquesta és la segona vegada que la veig, la primera a Valladolid on ja em va agradar, però ara he pogut gaudir de certs detalls i captar més l'essència d'una noia noruega de 30 anys que busca el seu lloc en el món i en la vida.
Un sistema narratiu clàssic, amb un narrador que ens ajuda a anar entrant en la narració i ens l'allunya un possible caràcter encaramel·lat hollywoodià, per recordar-nos que, com a espectadores davant d'una història, podem fer alguna cosa més que ser manipulats emocionalment.
Un relat ben tramat i ben explicat... Una pel·lícula fresca, espontània, amb un punt d'humor i d'amargor.
MARTINA opina.
La Núria, com sempre, està al corrent del calendari d'estrenes i sap que val la pena de veure de les moltes opcions que en general ofereix la cartellera. Motiu pel qual començaria destacant l'encert en la seva tria d'aquesta setmana, per ser una peça original de Noruega, amarada d'una essència nòrdica inconfusible i la que disposa d'una profunditat suficient, però, presentada de manera lleugera.
El relat al meu entendre es pot percebre com una comèdia romàntica, que vertebra tot el que explica mitjançant aprofundir en tres maneres diferents de viure la biologia procreativa de l'espècie humana i que m'ha agradat especialment per com construeix una història. Mitjançant uns personatges, dels quals dos individus són homes, que es creuen donat que parteixen de plans diferents amb una mateixa dona. Ho destaco, potser perquè aquesta perspectiva l'he trobat original, realment evolucionada i la que passa amb una història que potser per trajectòria vital, m'ha arribat, traslladant-me a una experiència propera.
En tot cas, només puc dir que n'he gaudit, tot i el drama que en realitat acaba succeint. A més, considero que és molt adequada, per ara que tenim la primavera a punt d'arribar i on els sentiments relacionats amb l'amor, per molta gent, estan més a flor de pell que en altres moments de l'any.

TRUCS NARRATIUS
Una veu femenina en off, acompanya sobretot al començament, per parlar de Julie donant a la pel·lícula un to documental i observador que, incideix en l'estudi del personatge i que, porta a terme un comentari que li atorga un angst més ampli.
Paraules d'Israel Paredes en el seu escrit, “Sobre el angst actual”a Dirigido por..., març de 2022.

CONCLUSIÓ

Julie sent en tot moment que és una construcció de la mirada dels altres, principalment dels homes, però, finalment, és capaç d'observar-se a ella mateixa, encara que, curiosament ho hagi de fer a través d'una càmera fotogràfica i en el rostre d'altres persones. 
Paraules d'Israel Paredes en el seu escrit, “Sobre el angst actual”a Dirigido por..., març de 2022.

Més informacions:
https://www.filmaffinity.com/es/film818283.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada