UNA EPOPEIA TANT ÍNTIMA COM PANORÀMICA, DE GRAN BELLESA VISUAL I LÍRICA. AIXÍ COM, UNA PROFUNDA MEDITACIÓ VISUAL SOBRE EL PAS DEL TEMPS I LA RECERCA DEL SENTIT DE LA VIDA.
Escrit
per Israel Paredes Badia, “Paisaje con figura humana” per
Dirigido por..., maig 2023.
Guió, Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeerseh, basada en la novel·la de Paolo Cognetti, del mateix nom.
Itàlia,
Bèlgica, França, 2022.
Duració,
147 minuts.
SINOPSI
Pietro
és un nen de Milà que, estiueja a la muntanya, als Alps. Allà
coneix a Bruno que hi viu. Malgrat les diferències, teixeixen una
amistat que els durarà tota la vida.
VOLÍEM FER UN FILM ÈPIC, EXPLICAT EN ELS PETITS DETALLS. UNA ODA A LA FRAGILITAT I LA FORÇA DE CADA PERSONA, ANIMAL O MUNTANYA.
Paraules de les directores, tretes de la crítica de Fotogrames, “Los caminos insondables”, maig de 2023.
 |
| Les directores,Charlotte Vandermeersch i Felix Van Groeningen. |
La
pel·lícula es va rodar a la Vall d'Aosta, respectant els escenaris
on passa la novel·la.
Es
va portar a terme amb quatre blocs al llarg de set mesos, captant els
canvis d'estació i paisatge.
Paraules
de les directores, tretes de la crítica de Fotogrames, “Los
caminos insondables”, maig de 2023.
NÚRIA
, opina
Aquest
film, el vaig veure a la Seminci de l'any passat i em va semblar una
història molt bonica i molt verídica.
Parla
de l'amor com a concepte. Però, no queda centrat en l'amor generat
per la història de dos amics que des de la infantesa es van
retrobant i van consolidant el seu llaç; sinó que també parla, de
l'amor per la naturalesa i el compromís amb aquesta i també
d'altres amors com el dels pares, fills, parella... una bona reflexió
des de la bellesa i el compromís amb la vida, per portar a terme els
nostres somnis i viure dignament.
Als
cinemes ha passat sense massa pena, ni glòria... llàstima. Espero
que la pugueu recuperar en les plataformes i passeu una bona estona
de qualitat!
MARTINA opina.
Aquesta
deliciosa poesia que, parla de les bondats de l'amistat, de l'elixir
d'estimar i de la dificultat de viure en un estat permanent.
Crec
que, és una d'aquelles peces d'art que et captiva des del primer
instant. Traslladant-se d'un lloc a l'altre, et submergeix en un
delicat estat emocional. Confesso que, vaig passar-me part del viatge
plorant, però entusiasmada d'estar podent deixar fluir aquests
sentiments...
Els
que plens de veritat et recorden la preciositat d'estimar,
d'evolucionar gràcies a les persones que et fan costat i també a
les que han marxat i també, a les que ho faran més tard, sense
avisar.
Potser
alguna gent pot considerar que no n'hi ha per a tant que, es tracta
senzillament d'una història que contrasta dues etapes, amb les
converses vitals de dos homes que, han habitat sempre en mons molt
corals. Però que hi han anat molt més enllà. Només puc dir que,
feia temps que no em passava res tan natural.
Facilitant
que em pogués capbussar en una profunditat harmònica que, sentia
molt real, sense haver-me'n ni adonat.
Penso
que, vaga la pena també pel repartiment, pels paisatges i per
l'aportació al debat constant- entre algunes persones- que ens
pensem que podem triar. Em refereixo a la confrontació sobre quina
vida ens agrada més, si la urbana o la rural?
PRODUCTE del CONFINAMENT... una vegada més.
Els
directors que són parella i tenen una filla, van escriure el guió a
casa seva durant el confinament.
Paraules
de les directores, tretes de la crítica de Fotogrames, “Los
caminos insondables”, maig de 2023.
HOMENATGE A UN MÓN QUE DESAPAREIX.
A
través dels ulls de Pietro i sobretot Bruno, veiem com és la vida a
la muntanya, tenint cura de les vaques i fent formatges, això
desapareix dins en el món d'avui. Les directores volen homenatjar
aquest món.
Paraules
de les directores, tretes de la crítica de Fotogrames, “Los
caminos insondables”, maig de 2023.
Fitxa completa, premis rebuts, crítiques i més informacions:
UNA INTERPRETACIÓ
És
un treball precís de posada en escena i de creació d'imatges per
transcendir la realitat que representa: busca més enllà d'ella
mateixa per representar idees i sentiments que tenen tam a veure amb
el nostre present com en qualsevol altre moment, universalitza la
seva mirada cap a la recerca del sentit de la vida.
Paraules
de les directores, tretes de la crítica de Fotogrames, “Los
caminos insondables”, maig de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada