dimecres, 12 de juliol del 2023

LE OTTO MONTAGNE. Directores, Felix Van Groeningen i Charlotte Vandermeersch.

UNA EPOPEIA TANT ÍNTIMA COM PANORÀMICA, DE GRAN BELLESA VISUAL I LÍRICA. AIXÍ COM, UNA PROFUNDA MEDITACIÓ VISUAL SOBRE EL PAS DEL TEMPS I LA RECERCA DEL SENTIT DE LA VIDA.

Escrit per Israel Paredes Badia, “Paisaje con figura humana” per Dirigido por..., maig 2023.

Guió, Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeerseh, basada en la novel·la de Paolo Cognetti, del mateix nom.

Itàlia, Bèlgica, França, 2022.
Duració, 147 minuts.

SINOPSI
Pietro és un nen de Milà que, estiueja a la muntanya, als Alps. Allà coneix a Bruno que hi viu. Malgrat les diferències, teixeixen una amistat que els durarà tota la vida.

VOLÍEM FER UN FILM ÈPIC, EXPLICAT EN ELS PETITS DETALLS. UNA ODA A LA FRAGILITAT I LA FORÇA DE CADA PERSONA, ANIMAL O MUNTANYA.
Paraules de les directores, tretes de la crítica de Fotogrames, “Los caminos insondables”, maig de 2023.
Les directores,Charlotte Vandermeersch i
Felix Van Groeningen.
DEL RODATGE
La pel·lícula es va rodar a la Vall d'Aosta, respectant els escenaris on passa la novel·la.
Es va portar a terme amb quatre blocs al llarg de set mesos, captant els canvis d'estació i paisatge.
Paraules de les directores, tretes de la crítica de Fotogrames, “Los caminos insondables”, maig de 2023.

NÚRIA , opina
Aquest film, el vaig veure a la Seminci de l'any passat i em va semblar una història molt bonica i molt verídica.
Parla de l'amor com a concepte. Però, no queda centrat en l'amor generat per la història de dos amics que des de la infantesa es van retrobant i van consolidant el seu llaç; sinó que també parla, de l'amor per la naturalesa i el compromís amb aquesta i també d'altres amors com el dels pares, fills, parella... una bona reflexió des de la bellesa i el compromís amb la vida, per portar a terme els nostres somnis i viure dignament.
Als cinemes ha passat sense massa pena, ni glòria... llàstima. Espero que la pugueu recuperar en les plataformes i passeu una bona estona de qualitat!

MARTINA opina.

Aquesta deliciosa poesia que, parla de les bondats de l'amistat, de l'elixir d'estimar i de la dificultat de viure en un estat permanent.
Crec que, és una d'aquelles peces d'art que et captiva des del primer instant. Traslladant-se d'un lloc a l'altre, et submergeix en un delicat estat emocional. Confesso que, vaig passar-me part del viatge plorant, però entusiasmada d'estar podent deixar fluir aquests sentiments...
Els que plens de veritat et recorden la preciositat d'estimar, d'evolucionar gràcies a les persones que et fan costat i també a les que han marxat i també, a les que ho faran més tard, sense avisar.
Potser alguna gent pot considerar que no n'hi ha per a tant que, es tracta senzillament d'una història que contrasta dues etapes, amb les converses vitals de dos homes que, han habitat sempre en mons molt corals. Però que hi han anat molt més enllà. Només puc dir que, feia temps que no em passava res tan natural.
Facilitant que em pogués capbussar en una profunditat harmònica que, sentia molt real, sense haver-me'n ni adonat.
Penso que, vaga la pena també pel repartiment, pels paisatges i per l'aportació al debat constant- entre algunes persones- que ens pensem que podem triar. Em refereixo a la confrontació sobre quina vida ens agrada més, si la urbana o la rural?

PRODUCTE del CONFINAMENT... una vegada més.

Els directors que són parella i tenen una filla, van escriure el guió a casa seva durant el confinament.
Paraules de les directores, tretes de la crítica de Fotogrames, “Los caminos insondables”, maig de 2023.

HOMENATGE A UN MÓN QUE DESAPAREIX.

A través dels ulls de Pietro i sobretot Bruno, veiem com és la vida a la muntanya, tenint cura de les vaques i fent formatges, això desapareix dins en el món d'avui. Les directores volen homenatjar aquest món.
Paraules de les directores, tretes de la crítica de Fotogrames, “Los caminos insondables”, maig de 2023.

Fitxa completa, premis rebuts, crítiques i més informacions:

UNA INTERPRETACIÓ

És un treball precís de posada en escena i de creació d'imatges per transcendir la realitat que representa: busca més enllà d'ella mateixa per representar idees i sentiments que tenen tam a veure amb el nostre present com en qualsevol altre moment, universalitza la seva mirada cap a la recerca del sentit de la vida.
Paraules de les directores, tretes de la crítica de Fotogrames, “Los caminos insondables”, maig de 2023






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada