L'ACTRIU
PAOLA CORTELLESI HA ACONSEGUIT QUE EL SEU DEBUT EN LA DIRECCIÓ, ES
CONVERTEIXI EN UN GRAN FENOMEN DE CRÍTICA I PÚBLIC A ITÀLIA, AMB
UN PODERÒS MISSATGE CONTRA EL PATRIARCAT.
Tret
de la crítica de Fotogrames, maig de 2024.
Guió, Furio Andreotti, Giulia Calenda, Paola Cortellesi.
Itàlia,
2023.
Duració,
118 minuts.
SINOPSI
Roma,
any 1946. Delia té tres fills i està casada amb el malhumorat Ivano
que, la maltracta. Un cop acabada la guerra, ambdós han de lluitar
per tirar la família endavant amb petits treballs mal pagats. Però
un dia una meravellosa notícia els esvalota: Marcella, la filla
gran, s'acaba de comprometre amb Giulio, un noi simpàtic i de bona
família. Delia està molt il·lusionada amb aquest nou començament
que portarà un futur millor per tots. Però, rep una misteriosa
carta que promet canviar els plans de tota la família per sempre.
Tret
del full informatiu dels cinemes Renoir.
 |
| La directora satisfeta amb tots els premis que ha guanyat a Itàlia |
NÚRIA opina.
És
una pel·lícula concebuda des del bon rotlle i l'amabilitat, malgrat
que tracta d'un tema força escabrós i nefast, com és el dels
maltractaments masclistes. Potser és per aquesta raó que, en algun
moment m'ha molestat força. Hi ha alguna cosa que em grinyola quan
es trivialitza alguna cosa tan seriosa, com són els maltractaments.
Totes
les imatges del film, que pretén ser un film d'època, estan
pensades de forma que tot sigui bonic i estètic. El blanc i negre
afavoreix molt aquesta perspectiva i li afegeix valor.
El
final no deixa de ser sorprenent i trenca amb l'imaginari d'allò que
suposem hauria de passar. Aquest gir original i sorprenent, remata la
història i fa que com a espectadora l'acabis redimint, malgrat tots
els peròs que se't van generant al llarg del metratge.
MARTINA
opina.
Pel
meu gust una història aparentment trivial, sorprèn i entreté per
igual, per com succeeix sense una destinació clara, però sobretot
per la forma que inclou alguns talls, cada tant, on canvia el viratge
de què s'explica i converteix una escena domèstica en un moment de
cine.
Sobretot
diria que m’ha sorprès el seu final, que m’ha fet concloure, que
el sentit global de la peça és sobretot original, atrevit i força
peculiar. Perquè parlar del gènere i del que han pogut significar
determinats moments històrics pot semblar avorrit i en aquest cas
esdevé una construcció costumista, quotidiana i en la que es posa
el focus en la poca bellesa d'una situació d’injustícia social i
abús de poder enquistat.
Sobretot
crec que val la pena perquè té llum i ens ensenya, d’una altra
època, que com qualsevol altra, té les seves coses. I com de lluny
ha quedat, en determinats entorns, això de ser que un home sigui una
situació determinant. Potser havent superat algunes de les coses que
ens situen en condicions on probablement el desenvolupament personal
està massa coaccionat per l’entorn i les convencions socials.
DEFINICIÓ
del FILM
Cine
neorealista i comèdia alla italiana en clau feminista.
Escrit
per Juan Pando a Fotogrames, maig de 2024.
Premis guanyats i més informacions sobre el film a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada