ISHANA
SHYAMALAN S'ESTRENA COM A GUIONISTA I DIRECTORA, UN THRILLER
SOBRENATURAL PRODUÏT PEL SEU PARE. L'ADAPTACIÓ D'UNA NOVEL·LA QUE
BARREJA ELEMENTS DEL FOLKLORE IRLANDÈS AMB UNA CRÍTICA A LA
HIPERVIGILÀNCIA.
UNA
POTENT METÀFORA DEL PANÒPTIC MODERN DE LA VIGILÀNCIA MASSIVA I LES
XARXES SOCIALS. D'ALGUNA MANERA ELS VIGILANTS SOM NOSALTRES MATEIXOS.
Paraules
d'Isabel Navarro en la seva crítica per Fotogrames, juny de 2024.
Guionista, Ishana Ishana Shyamalan, basada en una novel·la gòtica de terror, escrita per la irlandesa A.M. Shine.
EUA,
2024.
Duració,
101 minut.
SINOPSI
Quan
Mina va a porta l'encàrrec d'un ocell per la feina, de sobte es
troba atrapada en un bosc a l'oest d'Irlanda. Es va fent de nit i no
sap com sortir d'allà i llavors és rescatada per uns estranys que
la porten a una mena de refugi, on hi ha tres persones més. Cada
nit, seran observats i assetjats per unes estranyes criatures.
 |
| La directora, Ishana Shyamalan |
LA NOVELLA amb FORÇA EXPERIÈNCIA
Després
de graduar-se en la Tisch School of the Arts de Nova York i realitzar
curts, fou contractada pel seu pare per escriure i dirigir alguns
episodis de la seva sèrie per a Apple TV +Servant, fins i tot els
finals plens d'acció de les temporades dues i tres. També ha sigut
la seva assistent direcció en les seves dues últimes pel·lícules.
El seu pare defensa que ja ha conquerit el seu propi estil.
Paraules
d'Isabel Navarro en la seva crítica per Fotogrames, juny de 2024.
PEL SEU PARE, ELLA ÉS MOLT MÉS AGOSARADA que ell...
Cosa
que ha quedat demostrada en un ús més expressiu dels colors que, es
fa patent en les seves influències.
Ella
diu que: sempre m'ha interessat il·luminació essencialista de
Caravaggio i volia portar aquesta atmosfera pictòrica al cine. Entre
els meus directors preferits està Krzysztof Kieslowski i la seva
utilització del color, especialment a Blau (1994) i Vermell (1994),
per comunicar la veritat del personatge. Però la principal
influència de la meva veu creativa és la de Miyazaki. Allò que
m'ha inspirat d'ell és l'element fantàstic dels seus films i la
seva màgia; però també d'altres com Lars von Trier que ha sigut un
dels grans referents visuals del meu film.
Paraules d'Isabel Navarro en la seva crítica per Fotogrames, juny de 2024.
NÚRIA opina
Per
alguna raó que, ara no recordo, quina devia ser, potser per l'horari
o la proximitat de la sala, vàrem acabar anant a veure aquest film.
Una
de les raons era que la directora, Ishana Shyamalan era filla de
Night Shyamalan. I era la seva primera pel·lícula com a directora i
guionista i m'agrada molt anar a veure òperes primes, ja
que, crec que tenen
un valor afegit ocult que crec que és molt interessant.
La
pel·lícula vista en brut, em va agradar i sobretot, em va intrigar
en certs aspectes: com la directora busca la manera de plasmar en
imatges el món real i el món màgic i imaginari i també com
intenta fusionar-los.
La
veritat és que quan em vaig assabentar de l'edat d'aquesta
directora, 23 anys- em vaig quedar bocabadada... a partir d'aquí la
pel·lícula m'ha interessat molt més i he mirat d'esbrinar un munt
de qualitats que a primer cop d'ull no s'havien fet evidents.
En
el temps de dues setmanes que han passat, d'ença que la vàrem anar
a veure, hi he anat pensant bastant, ja que m'ha vingut al cap força
vegades.
Està
catalogada, com de terror, però és un terror que combina els típics
ensurts propis de gènere, amb la creació d'atmosferes inquietats.
Una
pel·lícula que potser no és perfecte, però que t'obre moltes
finestres.
Per
si volem passar una estona distreta al cinema que, vagi més enllà
d'una certa comoditat estàndard.
MARTINA opina.
Sense
referències ni perspectiva vam triar aquesta proposta i a mesura que
succeïa no puc evitar haver de comentar que em va generar certa
inquietud. Primer per la forma com avança, mitjançant un relat que
galopa amb certa dispersió. Però també perquè esdevenia com una
proposta de suspens amb mitjans i recursos, que segurament busca
crear un univers metafòric i el que jo no estava podent comprendre.
Així doncs, suposo que també perquè moltes de les coses que
planteja no les podia lligar, donat que els personatges, tal com
estan plantejats, pel meu entendre no tenen massa relació amb el
fons. A més fins i tot em costava saber si anava de terror, de
misteri o pretenia ser una comèdia que no em feia gràcia qui sap si
del sentit d’un tema anodí com és la por al bosc.
Per
això inevitablement, crec que quan després vam saber més de
l’elecció en si, vam poder comprar certa pau i trobar-li molts més
elements dels que hauríem vist quan la incertesa de saber que ens
hauria faltat percebre ens impedia veure la bellesa del conjunt.
Segurament perquè ens vam alliberar de la necessitat d'haver gaudit
d'una obra que pel meu gust li falta donar-li cohesió al conjunt.
En
un entorn preciós, immersos en un bosc irlandès on no plou, passa
aquesta història que ben bé no arriba enlloc. La que potser parla
de mort i de la memòria dels que no hi són, però que en tot cas
també sembla que vulgui explicar-nos coses de l’amor, del control
aliè i de tot el que ens pot condicionar quan la realitat del que
fem no està alineada amb la del que volem. Això sí, amb bellesa i
força recursos, et planta en una realitat creada i a la que només
hi pots entrar gràcies al resultat d’aquesta peça i la que és
l’adaptació d’una novel·la que mescla elements del folklore
irlandès amb una crítica a la hipervigilància.
Totes les informacions d'aquest film:
ANTECEDENTS
I EL BOSC
El
bosc des de sempre ha estat un lloc ideal per terroritzar al nen que
portem dins. La foscor, el desconegut, el salvatge, s'amaguen sota el
seu gruix. És un recurs mític dels contes de fades i ho va ser
també pel director M. Night Shyamalan amb la seva pel·lícula El
Bosque (2024).
Paraules
d'Isabel Navarro en la seva crítica per Fotogrames, juny de 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada