FER
UNA PEL·LÍCULA ÉS UN MOMENT COMUNICATIU: EXPLICO COSES QUE M'HAN
PASSAT, PERÒ ÉS IMPORTANT QUE LI INTERESSIN A ALGÚ MÉS.
AQUESTA
PEL·LÍCULA TÉ A VEURE AMB UN RETRAT GENERACIONAL QUE NO ÉS EL
MEU, I PER AIXÒ TÉ TANT DE COMPONENT DE FICCIÓ.
EL
PROCÉS HA ESTAT PODER TROBAR LA MESURA JUSTA I PODER NARRAR AMB UN
COMPONENT POÈTIC PER CONSTRUIR UNES IMATGES QUE NO EXISTEIXEN. EL
CINEMA ÉS PER AIXÒ I HA ESTAT QUELCOM MOLT BONIC PER MI.
Publicat
per Caimán CdC en una entrevista realitzada per videotrucada i
transcrita per Nacho Alvarez. Realització, Jara Yañez i Carlos
Heredero.
RATIFICA
EL CREIXEMENT D'UNA DIRECTORA QUE ENCARA EL FUTUR SENSE DEIXAR DE
MIRAR EL PASSAT I QUE SAP CONNECTAR AMB LES PRINCIPALS CORRENTS
ESTÈTIQUES I AFECTIVES DEL CINEMA CONTEMPORANI.
Escrit
per Manu Yañez en la seva crítica per Fotogrames, setembre de 2025.
Guió, Carla Simó
España,
Alemanya, 2025
Duració,
114 minuts.
SINOPSI
Marina,
amb divuit anys i adoptada des de molt petita, fa un viatge a Vigo
per conèixer la família del seu pare. Tot és nou per ella. Vol
estudiar cinema i amb l'excusa d'un document que necessita per
demanar una beca, va coneixent l'entorn on va néixer i créixer el
seu pare i on aquest, va viure la història d'amor amb la seva mare.
 |
| La directora, Carla Simón |
“Romeria”,
és el tancament d'una trilogia autobiogràfica que va començar amb
“Estiu 1993”, va continuar amb “Alcarràs” i ara al mateix
temps que reivindica la generació dels seus pares, obre les portes a
un nou univers que, continua sent personal i únic.
Escrit
per Roger Salvans, en la seva entrevista per Fotogrames, setembre de
2025.
LA
DIRECTORA DIU: EL CINEMA M'HA DONAT LA POSSIBILITAT D'INVENTAR UN
RELAT PROPI I PODER VIURE EN PAU AMB LA MEVA HISTÒRIA.
De
l'entrevista amb la directora, publicada a la fitxa del Verdi, de
Romeria.
NÚRIA opina
Primer visionat
Aquest
és un film que per la seva depuració i fina elaboració es mereix
un segon visionat, ara mateix, sense deixar que el substrat del temps
propi, de cada espectadora, es dipositi en el record.
De
moment, vull explicar que, el fet d'arribar correcuita al cinema, per
no arribar tard, em va impedir, submergir-me en la història amb
tranquil·litat i d'una forma atentíssima. Ho explico, perquè ben
segur que se m'han escapat coses, importants o no, ja que, en una
pel·lícula tot és important.
És
una història molt bella on una jove, amb una excusa burocràtica, va
construint el relat de la seva història, passejant pel lloc de
naixement del seu pare, d'història d'amor i addicció dels seus
pares i de la seva gestació. Això ho fa entrant en la comprensió
d'un entorn viscut, les seves olors, colors, sons, variacions, del
relat dels parents del seu pare, d'un curt diari de la seva mare i de
la seva imaginació per anar brodant un relat que com Penèlope, farà
i desfarà per poder construir el seu propi, en el moment que
descobreix que no existeix un relat únic i veritable i que ella ha
de construir el seu.
Aquesta
cineasta té una humilitat i saviesa femenina que costa d'encaixar en
els temps que vivim, es va superant en cada pel·lícula, no perquè
sigui millor que l'anterior, sinó per la seva recerca narrativa de
com fer-ho diferent i potser, millor o no.
Bella
metàfora que, al món s'ha vingut per gaudir, compartir i aprendre
amb els altres, sense ressentiments, sigui quina sigui la nostra
història.
MARTINA opina
Vaig
poder estar a la preestrena d'aquesta peça d'art a la Filmoteca, la
sala plena a petar, en un dia molt trist que hauria mort una amistat
estimada. Va anar bé culminar i iniciar un dol amb aquest altre
viatge real. Realment, sap ajudar a sentir-te menys sola.
Crec
que aquesta artista t'omple l'ànima per la seva particular forma
d'indagar pels camins dels altres, sense jutjar, comprenent, mostrant
com cadascú assumeix a la seva manera que existeix un dret a buscar
explicacions i raons. Amb imatges que estiren tota la bellesa dels
paisatges, de les situacions amargues i de les persones que formen
part d'una xarxa invisible que de vegades ens sustenta.
Només
tinc bones paraules, la veritat, així que em limitaré a comentar
que un cop més agraeixo que existeixen registres propis com aquest,
d'una generació que a més comparteixo i sento molt d'ara, preciosa
llum poètica pròpia que m'ajuda a ubicar moltes coses.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions a :
Fitxa del Verdi:
Entrevista amb la directora a "DIES de CINE", TVE2:
Carlos Francino, entrevista a "La ventana" a Carla Simón:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada