Pas
simultani de la mirada d'un- l'artista-, a la mirada de l'altra- la
model-, fins que aquestes es troben en un moment de no retorn cap a
l'allunyament individual, inevitable per l'edat i la circumstància
personal.
Obra
d'art i pel·lícula que no oblidaré, perquè planteja la qüestió
essencial de l'art per un artista que pretén fer-ne,
la recerca d'un sentit, que només l'artista en la seva lluita per
conquerir aquest objectiu, pot entendre el sofriment que aquesta
comporta. Un cop ha reeixit l'obra ja pot ser admirada, abans
d'això, només treball i fullaraca.
Dono
les gràcies al sr. Trueba per tenir una visió tan encertada, amb
una mirada tan aparentment extraviada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada