Martina opina. FÈNIX 11*23

Una història real que pot sorprendre per l'expressió d'un sentiment espanyolista molt “de antaño”, però que passa al 2004, aquí ben a prop, a Lloret de Mar. Un cas on la víctima va ser un nen adolescent innocent, on queda demostrat al llarg de tot el procés, un no gens més revel d'allò que és normal per l'edat. Però tampoc cal fer-ne una epopeia, com vàrem fer alguns dels espectadors amb qui malauradament vam haver de compartir la sala del cine. No crec que la situació sigui tan traumàtica i de fet estic convençuda que, el protagonista manté la seva salut mental integre i que té el trauma normal provocat per una situació injusta com tantes n'hi ha i haurà de viure com tothom, que caram.

Deixeu-me que m'expliqui..., resulta que una va el cine sense haver-se documentat massa sobre allò que va a veure; incitada, pervertida i seduïda per la quantitat de pòsters escampats per tota la ciutat de Barcelona, i acaba anant a veure una pel·lícula dirigida pel Joel Joan que parla sobre un nen de Lloret de Mar, en plena eufòria adolescent i amb necessita d'expressar-se i abocar el seu ideal independentista.

Fènix 11*13 ( de 11 de setembre i 23 d'abril ), relata com un noi crea una web on manté contacte amb gent afins a les seves idees de caire independentista. Inspirats amb en Harry Potter emmascaren el seu perfil, creant un exercit imaginari en defensa de llengua catalana. Tot aquest joc de nens el fan servir per crear un espai d'intercanvi d'idees, amb un llenguatge militar per anomenar accions, com per exemple, la d'enviar un correu a una cadena de supermercats demanant que etiquetin els seus productes en català.

L'empresa a la que li fan la petició fa una denúncia que, va a raure a la persona menys adequada, amb un perfil de funcionari poc il·lustrat i més mosquejat del compte pel tema del nacionalisme català. D'aquesta història n'acaben patint les conseqüències tots la família del xaval, aquest acaba imputat per un delicte de terrorisme i ha de viatjar fins a l'Audiència Nacional, amb el risc que això comporta, en un país on a alguns membres de la judicatura espanyola se'ls hi poden creuar determinats ideals d'identitat, que encara sembla que, no estiguin superats i persisteixen donant-se casos com aquest, on es detecten greus manques de comprensió i tolerància que, varen donar-se en èpoques passades.

D'acord, només volia denunciar que m'irrita anar al cine i que un paio que no conec de res, es cregui amb el dret de passar-se tot el coi de pel·lícula fent comentaris xenòfobs i estúpids sobre el seu sentiment desmesuradament nacionalista, opino, i tant garrulo com el fiscal que acusa al marrec protagonista.

A la fi allò que em passa és que detesto aquesta especie de sentiment d'identitat, prepotent i descarnat que envaeix a molts compatriotes d'aquesta terra. Apart que penso que aquesta pel·lícula desaprofita alguns temes molt interessants a tractar, com és l'ús Internet per part dels menors o la tendència a falsejar i ocultar la identitat..., tot plegat per portar-ho a un territori de debat banal, que la converteix en una pel·lícula de la categoria de cine ideal per un diumenge a casa, sense gastar-se un duro.