dijous, 24 de gener del 2013

Martina opina, DJANGO Unchained

Una cosa que hem produeix una satisfacció força gran és arribar al cinema i trobar-me la sala pleníssima de gent entusiasta i pendent que comenci la sessió. De fet aquest fet ja condiciona la meva actitud envers la pel·lícula que,  tendirà a ser més receptiva. Potser és, perquè com a defensora que l'espai que et procura una sala de cinema,  és l'idoni per gaudir d'una bona  producció amb tots els sentits, hi té molt a veure. Segurament, i a més, perquè m'agrada veure que aquesta modalitat cultural està viva i és capaç de mobilitzar a les masses.



Per l'ocasió, aquest gran director, Quentin Tarantino, ens relata una visió en format western del que podria ser la venjança dels esclaus de raça negra a L'Amèrica a mitjans del segle XIX. Ho fa fent servir el seu peculiar estil, on la ironia, la fredor dels personatges i la cruesa de la violència sense escrúpols, són el motor de la història.



Considero que construeix aquesta temàtica amb un brillant sentit de l'humor i el que més m'agrada és que, malgrat tota l'embargadura de la questió ho aconsegueix fer de forma políticament molt correcte.



Al acabar la sessió, després de 3h a la butaca, la Núria m'explicava, com aquest senyor de gran talent va treballar un temps en un vídeo club i va veure moltes i moltes pel·lícules de tots els generes existents i que aquest pot ser un del motius pels quals coneix gairebé tota mena de cinema i els sap combinar en les seves produccions, d'aquesta manera tan pròpia i captivadora. Jo no puc negar que sóc fan seva i no tinc  més que consideracions favorables d'aquesta obra, que la considero sobretot intel.ligent, per com l'espectador simpatitza amb la violència,  ja que, al estar justificada ja no sembla gratuïta i per tan és lícita. Segurament per ser una manera molt pimària i fàcil de generar emocions, és el motiu pel qual és un director controvertit, però a mi precisament aquesta senzillesa és la que em sembla genial. 



A més a més,  la seva trajectòria  és tota una proesa en el temps que corren on tots i totes hem de ser capaços de reinventar-nos i agafar idees del context que en rodeja per continuar vigents en els nostres progressos, en la lluita per la carrera professional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada