Núria opina, DJANGO Unchained

Última i millor pel·lícula del “gamberro” de Hollywood, com a mi m'agrada dir-li. Un gamberro molt intel·ligent i educat, encara que aquest darrer adjectiu pugui semblar una contradicció amb el d'educat. M'agrada dir-li així, perquè només entenent que ell és un “gamberro”, podrem passar-ho bé amb les seves pel·lícules, sense prejudicis, per l'ús que fa sense mesura del ketchup, i sense desmerèixer uns diàlegs molt ben pensats i carregats d'una finíssima ironia.

La pel·lícula m'ha agradat molt i he pogut sortir del cine, amb un somriure als llavis com la majoria dels espectadors que compartíem sala, tot i que a mi els westers no m'agraden gaire i la majoria de vegades m'avorreixen.

Quan acabo de veure un a pel·lícula d'en Tarantino i en surto tan satisfeta com en aquesta, sempre em pregunto, que és el que em fa trobar-me tan a gust amb un cinema tan violent, quan en realitat jo no sóc gens violenta i detesto qualsevol tipus de violència. Doncs perquè em fa sortir la part més heroica i justiciera de mi, on m'agradaria veure a tots els “cabronassos” del món ofegats en la seva pròpia sang i com que mai els ofegaré en la vida real, perquè no són maneres, trobo que està bé que la vida fictícia del cinema pugui passar i uns altres ho facin per mi amb excès potser, però sense crueltat, perquè aquesta, està renyida amb l'heroi que fa justícia pel seu compte.

Qui no ha desitjat triturar a tots els mals tractadors, assassins, violadors i esclavistes i altres..., per tal de fer justícia a la manera d'en Tarantino ?

Gràcies Tarantino per aquest joc tan salvatge i primari, però tan ben elaborat que em permet treure la part més primària de mi mateixa sense fer mal a ningú, passant-ho bé i recordant temes molt seriosos, com el de l'esclavitud als EEUU, fa tot just quatre dies i que ja ens n'hem oblidat.