dilluns, 11 de febrer del 2013

Núria opina. NO



Interessant pel·lícula filmada amb les mateixes càmeres que si hagués estat rodada als anys 80, tot un simbolisme estètic que no pot passar desapercebut.
Allò que més m'ha agradat d'aquesta pel·lícula és explicació que fa de com es va gestionar una campanya política que per l'oposició de Pinochet va ser la seva oportunitat per donar la cara i fer-se visibles, ho van poder fer gràcies a la mà innocent d'un publicista, fill d'un exiliat i inicialment no massa interessat en la política, però que vol fer bé la feina que li han encarregat que és la campanya del NO a Pinochet.
Ens demostra, com l'esquerra tradicional instal·lada en el ressentiment, vol convertir la campanya en una denúncia de les atrocitats del regim, però just aquest sentiment els allunya d'una majoria que allò que vol és oblidar un passat fosc i doloròs. L'Imaginari col·lectiu no vol la por, sinó l'esperança d'anar cada cop a millor, aquesta és la “moraleja” del film.
Bona narració i bona interpretació, per una pel·lícula que ens narra un fet que va fer donar un tomb a la història de Xile.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada