Aquesta obra dirigida per Armando Bo i protagonitzada por John Mc Inerny, Griselda Siciliani y Margarita López l'he trobada una sensible narració sobre un personatge somiador, romàntic i ple d'una innocència treballada.
La història és un clàssic ja que es tracta d'un retrat d'un home, qui trampeja la seva vida professional fent d'imitador de la mítica estrella de rock, Elvis Presley i qui afronta la seva condició de pare quan la filla ja té 10 anys i degut que la mare i la nena tenen un accident on la progenitora quasi perd la vida i ell ha de cuidar-la durant una temporada.
Personalment la història trobo que és previsible i típica però el llenguatge cinematogràfic s'utilitza de forma molt sensata. Ell està en primer pla gairebé tota l'estona, se'l veu retratat per totes i cada una de les seves excentricitats, immadureses i simplicitats.
Jo com a fan innata d'Elvis Presley he trobat que es tracta d'una pel·lícula d'una gran simplicitat però plena de llum sobre l'influencia d'aquest artista en moltes vides. He de dir que malgrat que la gent diu, que és mal senyal quan algú comenta que la música d'una pel·lícula és bona, al meu entendre el millor de tot és com evoluciona el personatge a través de les diferents melodies.
Potser m'ha semblat tendre i prou però trobo que és més que això, ja que el protagonista interpreta un personatge que ingènuament actua com que és fàcil creure's ser una estrella del rock i alienar-se del món real fins que ell mateix decideix canviar d'actitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada