Martina opina. RENOIR

Val a dir que, sóc conscient que, l'estat anímic en el qual una es troba abans d'entrar a la sala del cinema, probablement determina en gran mesura la pròpia experiència de gaudir més o menys del film. A mi personalment aquesta pel·lícula m'ha semblat una poesia bonica, molt artística, senzilla i honesta. Reconec però que, la calor, un estat de sensibilitat excessiva i moltes ganes de rebre estímuls positius probablement també, siguin causa d'aquesta opinió.
En aquest retrat a la vida del pintor veiem, com en un context bèl·lic i en una etapa de la vida avançada, aquest exerceix com a artista, aplicant en l'art no només la tècnica, sinó inclús una actitud pausada i positiva que impera en el seu dia a dia. Ens trobem amb un gran Senyor, que habita en un bonica casa a la costa blava Mediterrània i que com a bon burgès té sota el seu càrrec a la pròpia família i a un grup de persones qui formen part del servei de la casa, però amb qui manté una relació de poca submissió i gairebé familiar.
Es tracta d'una trama que progressa mitjançant l'entrada a la vida de l'artista d'una bella jove, qui, serà durant aquesta etapa del pintor la seva model i endolcirà el seu turment causat per l'artrosi, la viudetat i les angunies familiars. Ella, de caràcter ferm i amb una gran inquietud, farà valdre els seus valors i aprendrà del gran mestre. El seu paper per mi reflecteix la joventut i en certa manera escenifica el paper de la dona en aquella societat, on sempre totes les seves accions havien d'anar de la mà d'un home que, les encoratgés. En aquest context fou on es conegueren amb el jove Renoir, fill del pintor i mestre de l'audiovisual, amb qui enamorats, emprengueren plegats el camí cap a l'entrada a la disciplina artística del cine.
Al meu entendre, explica una forma de concebre l'art com a una filosofia de vida, com a una reivindicació a la bellesa, a les coses pròximes i una forma de viure extravagant i còmoda, però al mateix temps humil.
Potser el compàs de la pel·lícula no es caracteritza per la seva alegria però malgrat si que considero que transcorre lentament, aquest fet, tampoc m'ha semblat un defecte.