diumenge, 3 d’abril del 2016

EL ABRAZO de la SERPIENTE. Director, Ciro Guerra.

2015. Colòmbia, Veneçuela i Argentina.
Duració, 125 minuts.
Ficció, creada amb documents històrics.

SINOPSI
Karamakate, un poderós xamà de l'Amazònia, és l'últim supervivent del seu poble. Ara, viu aïllat voluntàriament en un lloc pregó de la selva. Porta anys totalment sol i això l'ha convertit en un chullachaqui, una closca buida d'home, privat d'emocions i records. La seva buida vida, dóna un tomb quan arriba Evan un etnobotànic dels Estats Units d'Amèrica que busca la yakruna, una poderosa planta oculta, capaç d'ensenyar a somniar, ell decideix acompanyar-lo en la seva recerca. Junts emprenen un viatge al cor de la selva, on passat, present i futur es confonen, així, el xamà va recuperant els records perduts. Aquest retorn al passat, li porta el record d'una amistat traïda que li produeix un gran dolor, del que no s'alliberarà fins que transiti, per última vegada, pel seu coneixement ancestral. El qual, semblava a estar destinat a perdés per sempre.
Tret de Filmaffinity, versió pròpia traduïda i adaptada, per aquest blog.

Premis i nominacions, 2015.

Òscars- Nominació a la millor pel·lícula de parla no anglesa.// Cannes, quinzena realitzadors, Art Cinema Award.// St. Sebastià, secció oficial competitiva, “Horizontes látinos”.// Festival de Mar del Plata. Millor pel·lícula, Astor Oro.// 4 premis Fènix: Millor director, fotografia, música original i so.// Festival Havana: millor música original i millor muntatge.// Festival Lima: millor pel·lícula.
 Ciro Guerra ens fa una explicació molt breu i interessant sobre el film.

FILMOGRAFIA incomplerta.
Apart d'algun curt i algun documental, els seus llargs són:
2004, “La sombra del caminante”
2009, “Los viajes del viento”
2015, “El abrazo de la serpiente” 

NÚRIA opina
Pel·lícula en blanc i negre, elaborada amb els documents deixats per dos exploradors que, van estar a l'Amazònia, en diferents moments històrics.
El resultat final és un film de ficció, crític i que fa un homenatge a tots els pobles indígenes que vivien a l'Amazònia i que els van exterminar i aquells occidentals que, van abandonar el seu còmode món i es van arriscar i aventurar, per anar a descobrir altres maneres de viure i de conèixer el món que, no tenien res a veure amb la nostra manera de fer-ho, tan desvinculada de la natura i de l'essència de l'ésser.
En la narració es creuen les dues històries dels científics exploradors  , un gran i l'altre jove. El gran, es relaciona i fa el seu viatge amb un indígena jove anomenat Karamakate i el jove amb un Karamakate ja vell, sol i perdut. Aquests dos científics, s'apropen a la selva i a Karamakate amb respecte i amb el desig d'aprendre del seu coneixement.
He volgut apropar-me a la pel·lícula amb aquest desig de descobriment. Però, l'estructura de narració creuada entre les dues històries en el temps, se m'ha fet a parer meu poc clara. Ha sigut amb les lectures que he fet posteriorment que, he acabat d'entendre el seu sentit.
La pel·lícula és molt crítica amb els colonitzadors, tant els econòmics, com els religiosos. Els presenta com uns vulgars salvatges, incapaços d'empatitzar amb res que no sigui ells mateixos i els seus interessos d'allò que exploten o evangelitzen.
Malgrat tot, m'ha agradat. Visualment i musicalment és molt bonica i he trobat que té un plantejament curiós i interessant. 
Crec que és per gent que li agrada viatjar i o, l'hi interessa la història de les barbaritats que l'home blanc i civilitzat ha fet pel món, menyspreant la diversitat de formes de vida que hi havia a la terra.

MARTINA opina
Aquesta interessant trama d'un drama d'aventures, ens transporta mitjançant el viatge d'un biòleg que cerca la planta dels somnis, per la vida d'un xamà que és l'últim supervivent del seu poble. També ens permet veure quelcom del paradigma amazònic.
Amb la unió del món de les diferents cultures i amb l'objectiu de trobar la planta, podrem conèixer l'entorn, els conflictes entre les diferents civilitzacions que intenten conviure i la increïble riquesa de l'Amazònia.
M'ha costat seguir la trama, però m'ha submergit en un món diferent, exuberant i molt particular. Per tant considero l'experiència com a tal, recomanable.

Aquesta crítica d'en Jordi Costa al País, és molt interessant, tant per la seva visió, com per les informacions :
http://cultura.elpais.com/cultura/2016/02/18/actualidad/1455823364_845199.html

Una entrevista feta per Javier H. Estrada amb el director que, està molt bé:






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada