BACALAUREAT. Los exámenes. Director, Cristian Mungiu.

Romània, 2016.
duració, 128 minuts.

ÉS POSSIBLE CONSTRUIR LA LLIBERTAT UTILITZANT EL CORC DEL PASSAT?

En primer pla el director, Cristian Mungiu

SINOPSI

Romeo és un metge que treballa en un consultori d'una petita població de Transsilvània. Està casat i té una filla de divuit anys Eliza que està acabant el batxillerat i és una estudiant brillant i si tot va bé, el curs vinent anirà a Anglaterra amb una beca que li ha donat l'Estat. Abans dels exàmens finals, pateix una agressió pel carrer i entra en estat de xoc i el pare, comença a moure els fils del tràfic d'influències amb la policia, el cap d'estudis de l'Institut i altres poders fàctics, per tal d'aconseguir portar a terme els projectes pel futur de la seva filla.

Versió i traducció pròpia, treta de la crítica de l'Àngel Quintana feta a Caimán núm.55, desembre 2016.

Frase inicial treta de la crítica de l'Àngel Quintana feta a Caimán núm.55, desembre 2016.

NÚRIA opina.

L'hem anat a veure per casualitat, altrament teníem altres propostes que ens semblaven més interessants.

La pel·lícula té un bon ritme i un bon desenvolupament, fins a la part final, on coincidint amb l'opinió que Angel Quintana dóna del film al Caimán de desembre, es perd per allargar excessivament el desenvolupament final.

Té una estètica austera i una mica sòrdida, adreçada a donar un clímax a la història adequada a allò que està narrant...el procés cap a la perdició per estirar els fils de la corrupció.

Hi ha un aspecte que m'ha semblat molt interessant de l'empatia que es pot generar entre espectadora i el protagonista. Hi ha un moment que et sent identificat amb les actuacions del pare, donat que, tot ho fa per salvar a la seva filla de la injustícia que ha patit i que, l'impedeix poder assumir les seves responsabilitats naturalment. Aquesta trampa que ens posa en un moment determinat de la narració, més endavant l'abandona, i jo crec que és una llàstima, perquè partir d'aquí, Romero es converteix en un personatge massa fosc i detestable.

La pel·lícula té la seva gràcia i no li vull treure mèrits. Molt adient pels que busquen un cinema que els expliqui les nafres de la vella Europa...

MARTINA, opina.

   En primer lloc comentar que, sempre que hàgiu d'anar al Cinema Boliche, cal que no us refieu del diari. No està actualitzat i quan fan canvis només ho publiquen a la web. Per la part que ens toca, hem hagut de canviar de pel·lícula, ja que, volíem veure Lluís XIV i ens havien canviat el programa. Davant d'aquesta situació, hem decidit entrar a l'única opció que ens oferiren en l'horari planificat.

   Hem vist una obra dirigida per Cristian Mungiu, que és un director romanès, narra una història plena de microrelats. Els quals giren entorn d'un complex personatge i la seva preocupació pel futur de la seva filla adolescent. Una noia que està preparant els exàmens que li permetran l'accés a la universitat i estudiar a l'estranger.

   El protagonista és un senyor de 50 anys, un metge amb una vida laboral intensa, que conviu amb la mare de la seva filla, de la que s'està separant, però amb qui manté forçadament aquest el vincle. En paral·lel, ell té una relació amb una dona a la qui va operar no fa gaire. Sembla que, per aquest senyor tot gira a l'espera que la nena es faci gran.

   Explica un univers complex, que s'ha arrelat en una societat basada en l'amiguisme, la hipocresia i la falta de confiança en un futur millor. Un destí del qual sembla que, el protagonista desitja que la seva filla pugui escapar-ne.

   És una història amb moltes ombres, fosca i al meu entendre plena de tristor. Crec que parla de coses transcendents, potser de la pèrdua en general, però pel meu gust no està ben resolta.

   Retrata una situació concreta i amb molt de rerefons. Però com comentàvem amb la Núria, en acabar-la, s'enreda per voler explicar masses coses, i no et permet acabar d'entrar en cap.

   Malgrat tot, he gaudit de poder submergir-nos en un món diferent, peculiar i que en realitat té molts paral·lelismes amb la nostra societat. A més, com que no sóc mare, suposo que m'és fàcil parlar de com sovint veus com alguns progenitors canalitzen les seves pors en els seus fills, tal com aquesta pel·lícula relata.

Per saber-ne més coses i veure algunes crítiques de la premsa...
http://www.filmaffinity.com/es/film417706.html

Filmografia:
http://www.filmaffinity.com/es/search.php?stype=director&stext=Cristian+Mungiu

Nando Salvá del Periodico, fa una entrevista amb el director on explica amb més detall el perquè del film:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/entrevista-cristian-mungiu-los-examenes-5652567