MARÍA ( y los demás ). Directora, Nely Reguera.

SOM CONTRADICTORIS. PODEM SER GENT MERAVELLOSA, PERÒ TAMBÉ GELOSOS, ENVEJOSOS, COVARDS... DONCS ACCEPTEM-HO I MOSTREM-HO.

Paraules de la Nely Reguera en l'entrevista que li va fer en Carlos Losilla, en el marc del Festival de San Sebastià el 19 de setembre de 2016. Publicada per Caimán Cuadernos de Cine, setembre de 2016 núm. 33. Amb el títol “Cuestión de tono”.

Espanya, 2016.

Duració, 90 minuts.

SINOPSI

Des que va morir la seva mare quan ella tenia quinze anys, Maria ha cuidat del seu pare i dels seus germans. Responsable i controladora, sempre ha sigut el suport familiar i està orgullosa d'això. Per això quan el seu pare s'enamora de la seva infermera i anuncia el seu casament, Maria sent que la seva vida es desmunta. Amb 35 anys i sense parella haurà de canviar quelcom a la seva vida...

Adaptació i traducció pròpies, de la fitxa del cinema Renoir.

La directora, Nely Reguera.

NÚRIA opina.

Aquesta pel·lícula ens explica la història d'una dona de trenta anys, bonica, intel·ligent i amb sensibilitat. La vida d'una dona jove, com moltes d'altres a les nostres ciutats.

És una dona afortunada, té una família que l'estima, una feina que li agrada, amics i un amant que la complau sexualment...malgrat tot, la vida no és tan senzilla i en un moment determinat tot allò del seu entorn que fins aleshores no li havia ocasionat cap conflicte, comença a posar-se en crisi, són els seus ulls que, esdevenen amb una mirada diferent cap al seu entorn. Una mirada carregada de solitud i d'una certa inadequació a allò que ella viu com a felicitat dels altres, al seu voltant.

Aquesta mirada femenina, sincera i carregada de tendresa i comprensió pel personatge- Maria – que Nely Reguera fa del personatge m'ha agradat molt i la interpretació que en fa Bárbara Lennie la trobo magnífica, és una part molt important del valor d'aquesta pel·lícula. Tots som o hem sigut Maria, en algun moment...

Felicitar a Nely Reguera per la seva primera pel·lícula i encoratjar-la a continuar fent cinema que, no és cosa fàcil.

MARTINA opina.

Sense cap mena de dubte, per mi, el més destacat d'aquesta obra és la llum que té Barbara Lennie. Amb aquesta, la directora defensa el personatge d'una dona de 35 anys. Maria, en el rol de "cuidadora" del seu pare, haurà d'afrontar un canvi a la seva vida..

Reconec que, per alguna raó, hi hagut alguna cosa que, encara no tinc clar què és que ha fet que no m'agradés, l'enfoc donat a la història. Suposo que en certa manera, m'ha molestat no acabar d'entendre si aquesta preten tenir un to sarcàstic, en l'essència dels personatges o més aviat un regust amarg.

En general, no em molesta que les coses no siguin color rosa, és més, m'interessa més el to real i profund de les històries. No em costa entrar en guions que busquin el fons de les persones. No obstant en aquesta obra, no trobo equilibrat el to narratiu, en el que m'hi ha fallat la dimensió fosca d'un personatge alegre que, no he acabat de veure ben resolt.

Cal dir però que, és el debut de Nely Reguera i de segur que aquesta directora farà més obres i és evident que té talent. Per tant desitjo que, amb el temps arribi a entendre què és que m'ha provocat aquesta sensació estranya de no acabar d'entendre aquest relat, d'una mena de viatge cap a la maduresa.

Algunes crítiques han deixat la pel·lícula molt bé i altres no tant o gens, en aquesta pàgina trobareu un punt més equilibrat, hi ha de tot:
http://www.filmaffinity.com/es/film511318.html

Una altra valoració positiva, però:
http://cineuropa.org/ff.aspx?t=ffocusarticle&l=es&tid=3029&did=317779

Aquest video que, no entenc ben bé qui és l'autor, m'agrada perquè l'autor resalta tots els aspectes que ell veu i n'hi ha de tota mena;
https://www.youtube.com/watch?v=CqU1wDwP44I