(...)UNA
MIRADA DURA I DESPIETADA TAMBÉ POT RESULTAR COMMOVEDORA. I, ES
TRACTA D'AIXÒ, NO ?
Paraules
de Carlos Losilla en el seu l'article, “La emoción tras las
ruinas” per Caimán Cuadernos de Cine, 65, novembre de 2017.
Direcció i guió, Ruben Östlund.
Direcció i guió, Ruben Östlund.
Suècia,
Alemanya, França, Dinamarca, 2017.
Duració,
142 minuts.
Palma
d'Or de Cannes 2017.
SINOPSI
Christian,
manager o curator d'un Museu d'Art Contemporani d'Estocolm, camina
despreocupadament per una zona del centre d'aquesta ciutat, tot anant
cap a la feina. Se senten els crits d'una dona que demana auxili. Ell
s'atura com moltes altres persones. Quan tornen a escoltar-se crits,
ell i un altre home es disposen a aturar el marit d'aquesta que
sembla que, la vol agredir. La situació es calma i tots
desapareixen. Llavors, Christian es sent com un heroi, fins que es
dóna compte que li han robat la cartera i el mòbil i així comença
tot...
 |
| El director suec, Ruben Östlund. |
NÚRIA
opina.
L'anterior
pel·lícula d'aquest director, “Força Major”, ja la vaig trobar
força sorprenent i em va agradar molt, tant la temàtica, com el
tractament que en fa.
Aquesta
però, una història inversemblant que surt d'un dels països més
rics de l'Europa del nord, culta, desenvolupada i potser feliç...
Ens
narra un fragment de la vida d'en Christian, mànager o curator
d'un museu d'art contemporani d'Estocolm.
Ell,
presumit, ridícul, sense mala fe, i amb una innocència, vorejant a
la imbecil·litat. Que viu tan tancat en el seu món que, ja és
incapaç de reflexionar i actua per la simple inèrcia dels
esdeveniments que l'arrosseguen. Sense capacitat per encarar-los amb
les seves genuïnes decisions, dedicat a una activitat convertida en
lúdic recreativa, sense cap sentit.
El
film s'acaba constituint com un entramat de crítica irònica i
lacerant a la societat neoliberal, on a part de vendre productes
materials, allò que es ven més en aquests moments, són il·lusions
i idees que se'ls ha despullat del seu contingut i caduquen
ràpidament, donant pas a les noves que van empentant per ocupar el
seu lloc.
També
queda clarament explicitat en la narració, la presentació d'una
societat del benestar que, cada vegada s'allunya més d'un sector de
la població, a la qual exclou per la via de l'empobriment. Sector
que cada vegada augmenta més, tot evidenciant unes grans diferencies
que, a les ciutats es fan més evidents perquè poden conviure tots
junts en unes determinades hores del dia, sense que això generi cap
aparent conflicte, per part de ningú.
Alguns
han criticat la llarga durada del film, però per mi està bé, ja
que, tracta molts temes i cal un temps per anar-los podent mostrar i
assimilar.
La
pel·lícula m'ha agradat molt i trobo que té moments d'una
comicitat dramàtica absurda, genials.
La
recomano a tothom crític amb el moment social i econòmic actual. No
la recomano, als esperits sensibles que prefereixen amagar el cap
sota l'ala i fer el joc al sistema i entregar-li la seva ànima.
MARTINA
opina.
Aquesta
obra de Ruben Östlund té el seu costat fosc, en el tipus de crònica
que fa. Una mirada que retrata una societat hermètica, desigual i
plena de comportaments destinats a només presentar les bondats
humanes de portes enfora. Però, també té la seva part de llum, en
quant sap portar la crítica al terreny de l’humor, potser buscant
provocar mitjançant la ira i segregant de manera molt clara el rol
de què apareix a la pantalla i el de l’espectador, que ho
analitza.
A
mi m’agrada aquest tipus de relats antropològics, tot i que segons
entenc, em dec perdre part del llenguatge cultural donat a l’origen
escandinau, d’aquesta obra. Dit en altres paraules, crec que de
manera general, aquesta proposta es presenta mitjançant un ús del
llenguatge cinematogràfic que és universal, però dels seus mitjans
em fa sentir que, hi ha part de la simbologia que no comprenc. Potser
perquè desconec les dinàmiques socials d’aquell context.
No
obstant això, mitjançant la intencionalitat de crear una atmosfera
molesta, els aspectes visuals et permeten endinsar-te en els patrons
socials que revisen l’estat de salut de l’individu, de manera
global i esbrinar en temes que afecten també al nostre entorn.
En
el seu darrer treball aquest mateix director, crec que va fer una
obra mestra: Fuerza mayor. On, al meu entendre analitzava <la por
>, des del seu vessant més irracional. Una temàtica que li dono
voltes darrerament. Consegüentment tenia moltes ganes de poder veure
més d’aquest director. Val a dir que, en aquesta pel·lícula m’ha
costat una mica seguir un relat on s'inclouen moltes coses i que
després lligar-ho tot.
En
resum, crec que aquesta obra enllaça coses relacionades entorn del
rol de l’art en la societat occidental. Ho fa amb una perspectiva
que estripa tots els clixés de l’aura genuïna d’aquest camp.
Escanejant un personatge principal que explica la magnitud del ser
individualista actual.
En
definitiva pel meu gust una opció molt recomanable.
En aquesta fitxa del Verdi, trobareu informació rellevant del director sobre la gestació de la pel·lícula:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/thesquare_bcn.pdf
Crítiques, tràilers i altres informacions d'utilitat:
https://www.filmaffinity.com/es/film664294.html
On la podem veure:
https://www.butxaca.com/ca/cine/cartellera/details/the-square/128094
En aquesta fitxa del Verdi, trobareu informació rellevant del director sobre la gestació de la pel·lícula:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/thesquare_bcn.pdf
Crítiques, tràilers i altres informacions d'utilitat:
https://www.filmaffinity.com/es/film664294.html
On la podem veure:
https://www.butxaca.com/ca/cine/cartellera/details/the-square/128094
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada