dissabte, 2 de desembre del 2017

TIERRA FIRME. Anchor & Hope. Director, Carlos Marques-Marcet.


(...) I PARLAR D'UN DELS DILEMES MÉS RECURRENTS: LA DIFICULTAT QUE APAREIX QUAN S'INTENTA EQUILIBRAR ELS DESITJOS INDIVIDUALS DE LA VIDA I ELS OBJECTIUS DE PARELLA.
Paraules del director, Carlos Marques-Marcet, tret de la fitxa del Verdi.

Direcció, Carlos Marques-Marcet
Guió, Carlos Marques-Marcet i Jules Nurrish.
Espanya, 2017.
Duració, 111 minuts.
SINOPSI
Una parella de dones, Eva i Kat, viuen tranquil·les en una barcassa a les ribes del Tàmesi a Londres. Una d'elles es planteja la possibilitat de tenir un fill i sorprèn  la seva parella que, no s'havia plantejat aquesta possibilitat. Arriba en Roger, un amic d'una d'elles que, pot ser un possible donant i a aquest, li agrada la idea de ser pare. La situació genera un seguit de conflictes...


El director, Carlos Marques-Marcet.
NÚRIA opina.
Aquests és un director que pel que veig li agrada fer cròniques quotidianes d'aquelles coses que passen el seu entorn i que parlen de la vida dels joves d'avui, de la vida que porten i de les inquietuds que, aquesta els genera.
Crec que, sap fer molt bé aquestes cròniques. Ho fa amb una sensibilitat i “savoir faire”, carregat de senzillesa i bon humor, amb un sentit irònic i positiu de la vida.
També m'agrada del cinema que fa aquest director que no és gens pretensiós i sap treure molt de suc dels recursos que té. El seu, seria un cinema més proper a Godard i Woody Allen que, a cap altra corrent de com fer cine i perquè, avui.
Una grata sorpresa en la segona pel·lícula d'un director jove que m'agrada molt i ja passa a formar part de la meva llista de directors a seguir.
Molt recomanable per tothom i especialment pels joves de trenta a quaranta anys que, potser veuen reflectides algunes de les seves inquietuds vitals.

MARTINA opina.
Vaig llegir, en una entrevista que li feien al director i coguionista d’aquesta obra, que, li havia interessat parlar de com en el passat el fet de tenir fills, rarament era una opció. A part que, les formes de viure, la família, generalment seguien uns patrons estàndards i la gent no contemplava què significava, la possibilitat de no seguir la biologia reproductiva espontània.
Qüestió que actualment ha canviat, segons el seu entendre, a raó del fet que, avui en dia sí que, s’ha convertit en quelcom que la gent es pregunta. Amb motiu d’aquesta elecció se’n deriven conflictes i d’aquests, en sorgeixen històries de les que se'n pot parlar.
Per tant, en certa manera crec que, aquesta pel·lícula és una mica autobiogràfica, mitjançant el relat d’un triangle de tres joves entorn dels trenta anys que tenen diferents opinions davant d’aquesta possibilitat. En conseqüència ens presenta una situació que ens permet parlar de com les decisions que prenem en aquesta vida poden separar a persones que potser s’estimen.
A mi personalment, m’ha agradat el to, és una història original, amb clau d’humor, amb un repartiment interessant i presentat mitjançant un entramat que dóna joc per fer volar la imaginació i entendre quines preguntes ens vol plantejar el seu director.
Admiro d’aquest jove artista, de com sap conduir les històries i com ens convida a entrar al seu món ordenat i directe, en el que es planteja coses profundes sense complicar-les.
M’agrada el rol estètic que busca amb el repertori, constituït com els principals agents comunicadors, entorn vides penjades en un desig de llibertat.
Crec que és una opció de cinema d’autor ben fet, que reivindica el treball estètic intimista i capaç de parlar de l’actualitat mitjançant històries properes.

Una entrevista amb el director a Fotogrames:
http://www.fotogramas.es/Cinefilia/Tierra-firme-entrevista-Carlos-Marques-Marcet

A Filmaffinity trobareu, una sinopsi més completa, tràilers i crítiques:
https://www.filmaffinity.com/es/film470806.html

A la fitxa que ha editat el Verdi trobareu informació:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/tierrafirme_bcn.pdf







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada