dissabte, 15 de febrer del 2020

DARK WATERS. Aguas oscuras. Director, Todd Haynes.

TODD HAYNES EN TOT MOMENT REBUTJA CELEBRAR L'HEROISME DEL SEU PROTAGONISTA, DEIXANT CLAR QUE EL BON FER OCASIONA LES SEVES OMBRES.
Frase d'Andrea Morán en la seva crítica de “Aguas oscuras”, per la revista Caimán Cuadernos de Cine, febrer de 2020.


Guió, Mario Correa i Matthew Carnahan, basat en l'artícle de Nathaniel Rich al New York Times, 2016.
EUA, 2019.
Duració, 126 minuts.


SINOPSI
Reconstrueix la història real d'en Robert Billot, un advocat d'un prestigiós bufet especialitzat en la protecció jurídica d'empreses químiques que es va interessar per la mort d'una sèrie de caps de bestiar a Parkersburg, West Virginia, a conseqüència d'un seguit d'abocaments tòxics a l'aigua i a l'aire. Així va començar el llarg i costos procés judicial en contra de l'empresa responsable.
Tret de l'article d'en Tomás Fernández Valentí, “David y Goliat” Aguas oscuras, escrit per la revista Dirigido por... febrer de 2010.

El director, Todd Hayne.
DESCOBRIMENTS REALS DEL CAS
Aprofundint en el tema, va acabar descobrint que les toxines emeses per una de les corporacions químiques més grans i poderoses del món, DuPont, contenien àcid perfluorooctànic, també conegut com a PFOA i C8, una substància altament cancerígena associada també a altres terribles patologies que va arribar a afectar a la salut de més de 70.000 residents. Més encara, DuPont coneixia des de feia dècades la toxicitat del producte, originàriament utilitzat pel revestiment de tancs i després fet servir per elaborar el tefló, un producte antiadherent amb el qual es recobrien les paelles per cuinar i altres productes d'ús domèstic. Mai va assabentar del perill, aprofitant el buit legal que hi havia.
Tret de l'article d'en Tomás Fernández Valentí, “David y Goliat” Aguas oscuras, escrit per la revista Dirigido por... febrer de 2010.

NÚRIA opina.
Sabia que aquesta era una bona pel·lícula però, no era la meva proposta. Jo volia veure “Solo queda bailar”, per opcions d'horari no ha pogut ser. Uns certs entrebancs ens han portat a començar a veure el film a tres quarts de vuit, en lloc d'un quart. En Balmes és un cine que a mi m'agrada molt perquè el tinc a prop de casa i l'espai és molt còmode i confortable, però té altres inconvenients, és car, són abusius amb la publicitat (com a mínim un quart d'hora), i quan hi ha un inconvenient tècnic, com que aquesta molt motoritzat, triguen a resoldre'l i a vegades, no de la millor manera.
La pel·lícula però, vaga la pena.
La narració cronològica dels fets és austera, rigorosa i contundent i et va endinsant en la dimensió tràgica dels fets, a través del seu protagonista, l'advocat Robert Bilott, interpretat per Mark Ruffalo que, també és un dels productors. El fet és molt greu perquè és l'enverinament massiu d'un entorn produït per una substància química que tots hem consumit amb les nostres paelles antiadherents, de Teflon. El bo del cas és que inicialment, s'ha de demostrar legalment que la indústria DuPont que la produeix, incompleix la llei en algun aspecte, quan no hi ha regulació per les possibles irregularitats...
Vivim en una societat de bojos, on un pot es pot fer d'or emmalaltint el seu entorn, sense que ningú li pugui dir res i continuem consumint els productes que porten a aquesta situació.
Es pot matar legalment, perquè no està regulat que això sigui matar i et quedes tan bé amb les butxaques cada vegada més plenes.
En tema és molt actual, perquè la manca de reacció i regulació a Internet, està convertint les nostres vides i sentiments, en objectes de gran negoci i venda.
El film també expressa molt bé, el sentiment de l'advocat protagonista, a través del llarg procés, on pots quedar-te sol com una col i sentir por i vulnerabilitat... Res més lluny de la figura de l'heroi triomfador, més aviat és el perdedor que, ha canviat de bàndol, per defensar els perdedors, més perdedors de la nostra societat, cosa no gens habitual, ni fàcil.
A mi m'incita a pensar que el punt important avui i ara, és arribar a la veritat amb contundència i tenacitat per destapar les crueltats i injustícies de l'establishment.
Una paleta de colors foscos i molt estudiats, acaben de donar profunditat i crear el clímax desitjat.
Una molt bona pel·lícula, tant de bo marqués tendència de com cal actuar.

MARTINA opina
En aquest cas etern i complex, mitjançant una demanda massiva contra el fabricant de Tefló, s’aconsegueix connectar moltes malalties i morts amb les externalitats negatives provocades per aquesta indústria. Un relat, on els ciutadans lluiten contra els interessos d’una gran empresa, on novament queda pales que, tot i que s’imparteix justícia, així com que se n’ha fet una pel·lícula, res canviara pels afectats.
A mi sovint m’agrada el cinema que és capaç d’exportar a la gran pantalla situacions reals, de manera sintètica, ordenada i recollint només allò que els autors de l’obra consideren important. Això considero que si més no genera un debat, transcendint la pròpia historia del relat, alimentant la quantitat d'informació entorn al tema i potser podent fomentar la memòria històrica. Per mi aquesta obra busca filtrar només informació de qualitat, amb un bon ritme i sabent donar espai als missatges senzills que vol entregar a l'audiència.
De manera sintètica crec que és una opció pels qui vulguin conèixer les conseqüències d’aquesta indústria, passant una estona d’angoixa però guarnida amb el clàssic estil americà i on finalment, els bons guanyaran. 

Fitxa completa, filmografia del director i crítiques:

DÓNA informacions molt interessants sobre la gestió del film i el cas real:

UNA OPINIÓ interessant...

Aguas oscuras em sembla, juntament amb la magnífica i subvalorada “Legitima defensa” (John Grisham's The Rainmaker, 1997 Francis Ford Coppola), una de les pel·lícules que millor ha expressat l'aridesa i els aspectes més desagraïts de l'ofici d'advocat i això només ho diu el que ho escriu, si no també algun advocat de Barcelona amb número de registre a Il·lustre Col·legi d'Advocats
Paraules escrites per Tomás Fernández Valentí, “David y Goliat” Aguas oscuras, escrit per la revista Dirigido por... febrer de 2010.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada