NO
ESPEREU TROBAR AQUÍ UNA TRAMA FÀCIL O CONFORTABLE. EN EL SI D'UNA
POSADA EN ESCENA EXTREMADAMENT FÍSICA, LAPID UTILITZA EL COS I EL
LLENGUATGE DEL SEU ACTOR PER ENFRONTAR-LO VIOLENTAMENT AMB
L'ENTORN(...)
Paraules
de Carlos Losilla, en la seva crítica publicada al Time Out, del
13-19 de febrer de 2010.
Guió,
Nadav Lapid, Haim Lapid.
Duració,
123 minuts.
França,
Israel, Alemanya, 2019.
SINOPSI
Yoav
després d'haver acabat la seva prestació obligatòria amb l'exèrcit
israelià, se'n va a París, on es vol quedar a viure. Allà coneix a
diferent gent i li passen diferents coses, en l'intent de formar part
d'allò que vol esdevenir. |
| El director, Nadav Lapid. |
(...)
amb els parisencs que coneix i amb la ciutat que vol conquerir, i
fer-lo testimoni d'una Europa decadent incapaç de reconciliar-se amb
les seves arrels.
Paraules
de Carlos Losilla, en la seva crítica publicada al Time Out, del
13-19 de febrer de 2010.
ALGUNS
ASPECTES AUTOBIOGRÀFICS per entendre el sentit de la pel·lícula.
Aquest
film està inspirat en l'experiència d'immigrant que va viure el
director després d'haver acabat el seu compromís obligatori amb
l'exèrcit israelià.
Ens
diu:“Moltes de les coses que es veuen a la pel·lícula van passar
de veritat, fins i tot aquelles que poden semblar massa exagerades.
Vaig prendre notes de tot allò que vaig viure a París, perquè
sentia que estava vivint alguna cosa important. Allò que volia no
era recrear els esdeveniments que vaig viure, sinó rememorar els
sentiments i sensacions que em va provocar.
A
diferència de Yoav, Nadav Lapid sí que va tornar a Israel per fer
cine.
Tret
de la revista Fotogrames d'una entrevista amb el director feta per
Daniel Martínez Mantilla i publicada el febrer de 2020.
NÚRIA
opina.
Segons
afirma Carlos Losilla al Time Out, 13-19 de febrer, “Sinónimos
esdevé per ara la millor pel·lícula de la cartellera”.
Potser
té raó, si més no hi ha un cinema que, alguns anomenen cinema
d'autor, que no és altra cosa que aquells que busquen a través del
llenguatge fílmic, expressar alguna cosa més que una història
narrada, segons un procés i una concepció més enllà de la
narració literària que, intenten aprendre el llenguatge per
esprémer en totes les seves possibilitats, en cada pel·lícula que
fan. Aquest anar a totes, a vegades surt molt bé i d'altres no, per
l'autora cada film és una experiència única d'aprenentatge i al
mateix temps una obra, amb valor per si mateixa . Cada obra
cinematogràfica és un producte molt complex en la que intervé un
considerable equip de gent.
Aquest
film es mou dins d'aquests paràmetres, expressant-nos la
materialitat d'un personatge que fuig del seu lloc de naixement i
dels seus orígens, tot buscant un territori on poder seure la seva
materialitat, tot descobrint que la tasca no és gens fàcil. A
vegades res ho facilita, ni permet abandonar la pròpia càrrega
identitària, ja que, està allà mostrant presència material amb el
cos, encara que siguis occidental blanc.
Res
en aquest film és casual, cada element, cada moviment, cada paraula,
cada so cada música...busca significar-se en el context general del
film.
Film
molt recomanable pels que les agrada, asseure a la butaca del cinema
i deixar-se anar per veure que els expliquen. Pels que creuen que
cada pel·lícula és una experiència irrepetible que, no cal
perdre.
Aquesta
pel·lícula em va agradar però, a mesura que l'he anat recordant i
pensant, molt més.
MARTINA opina.
Aquesta
pel·lícula dramàtica, intensa i profunda aposta per la metàfora.
El simbolisme de l’entorn on esdevé, els personatges construïts i
el mateix relat com a recurs per parlar d’una realitat complexa. El
projecte d’una joventut estroncada, per un drama relatiu a una
guerra d’estat, que aprofita els recursos humans més joves del seu
país. Un estat on el servei militar obligatori, de dos anys per les
dones i tres anys pels homes, sotmet a la seva població en una
espiral d’obligatorietat que els marquen i que si no compleixen
seran expulsats. Obligant-los a participar, impulsant directament una
situació d'imposició i havent de ser part de la primera línia de
foc del conflicte palestí-israelià.
Una
obra que es presenta amb molt de color, contrast entre els diferents
protagonistes i amb una història capaç d’obrir molts
interrogants.
Personalment
m’ha fet recordar quan he viatjat i he conegut a joves israelites.
A molts destins en trobes, ja que en acabat el servei, la gran
majoria es prenen un any sabàtic. Moment que com a ciutadans d’un
país ric, poden anar a viatjar i procuren digerir allò que els hi
ha tocat durant el servei militar. Gent, que amb qui he interactuat
personalment m’han tocat el cor, en veure entranyes pertorbades.
Aquest
film crec que crea un relat que mostra una mica de consciència,
d’una societat que podríem dir que, son botxins, així com
víctimes del seu sistema.
Fitxa completa, filmografia director i algunes crítiques al FilmAffinity:
Premi, Os d'Or a la millor pel·lícula a la Berlinale 69edició, 2019:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada