IRA
SACHS CONTINUA ERRANT PER EUROPA, AMB PASSAGES, UNA PRODUCCIÓ
FRANCESA RODADA A PARÍS QUE, ENS RETORNA A UN ALTRE SACHS, EL MÉS
CARNAL, AL DE KEEP THE LIGHTS ON,
2012, LA QUE ÉS POSSIBLEMENT ENCARA LA SEVA MILLOR PEL·LÍCULA.
Escrit
per Jaime Pena, en la seva crítica per Caimán CdC, setembre de
2023.
Director,
Ira Sachs.
Guió,
Mauricio Zacharias i Ira Sachs.
França,
2023.
Duració,
91 minuts.
SINOPSI
Durant
l'últim dia de rodatge de la seva pel·lícula a París, el director
de cine Tomas s'embolica amb Agathe, una noia que coneix en una
discoteca. Quan Tomas li explica al seu orgullós marit, Martín,
sura una relació creuada entre tots ells, molt apassionada,
carregada de gelosies i narcisista.
Filmaffinity
 |
| El director, Ira Sachs |
SACHS ES DESTAPA
(...)
volia fer una pel·lícula “cachonda”. Vaig pensar molt amb la
col·laboració d'Éric Rohmer i Néstor Almendros i com aquesta dona
lloc al cinema més “cachondo” de la història. Hi havia en mi un
gaudi conscient del plaer del cos. I, si hi havia pell, volia
veure-la.
Paraules
de Sachs, transcrites per Daniela Urzola en la seva entrevista al
director i publicades a Caimán CdC, setembre de 2023.
NÚRIA opina.
Interessant
pel·lícula que, inicialment no em va desagradar i que a mesura que
ha passat més temps cada vegada se m'ha fet més desplaent i
antipàtica.
No
són les escenes de sexe tan viscerals i evidents allò que m'ha
molestat, sinó l'evidència de la inconsistència del vèrtex
principal del triangle, un director egoista i egocèntric que no veu
més enllà d'ell i actua amb una inconsistència i irresponsabilitat
de nen petit... Per què he perdut el temps veient un film que no
m'aporta res i per més pena meva, l'he fet anar a veure a la
Martina.
Mira
que hi ha històries per inventar i explicar al món, puix va i em
quedo amb una història patètica d'un tipus narcisista, egocèntric
i egoista; però que sí, això sí, està ben explicada.
Una
obra cinematografia ben feta, però sense massa interés, per mi.
MARTINA opina.
S'ha
definit aquest film com a retrat eròtic i al meu entendre, vista
així, s'explica bastant bé en el que posa atenció la història.
Una crònica d’amor i desamor, de realitats que conviuen amb una
noció diferent del desig, de les expectatives i del projecte a
compartir en termes amorosos.
Una
proposta carregada de sensualitat, que et convida a desabrigar el
sexe que practiquen les persones protagonistes, que formen part d’un
triangle amorós complex. També tractant els dilemes en to menor
entorn de la procreació i fent una volta al mateix contingut del
concepte construït a partir de l'amor romàntic.
Pel
meu gust massa explícit i potser per com soc, això de veure en la
gran pantalla relacions sexuals profundes, se’m fa incòmode.
Confesso que, davant de tantes daixonses, senzillament no acabo de
sortir exultant.
Potser,
associar aquesta faceta intima, a un relat de persones a qui no sento
properes, no és del tot el què, més m'agrada.
Però,
així i tot, crec que aquest film té molts elements positius, amb
uns personatges perfectament construïts i una història que flueix,
fent-hi participar en totes les seves instàncies.
Per completar la informació:
Entrevista amb el director:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada