VIVIM
UN DESPERTAR SEXUAL QUE CONSTANTMENT ET FAN SENTIR QUE, EL TEU DESIG
ÉS ALGUNA COSA VERGONYOSA O, FINS I TOT, PERILLOSA. LA CONSEQÜÈNCIA
D'INTERIORITZAR AQUEST MISSATGE ÉS PROU CLARA, TU NO DEIXES DE TENIR
DESIG, PERÒ EL LLOC ON AQUEST S'AMAGA, ÉS UN LLOC MISTERIÓS I
DESCONCERTANT.
Paraules
d'Elena Martín Gimeno, dites en la seva entrevista feta per I.
Navarro, a Fotogrames, setembre de 2023.
L'actriu i directora Elena Martín Gimeno va tornar del Festival de Cannes amb el premi a la Millor Pel·lícula Europea de la Quinzena de Cineastes pel seu segon treball que és un prodigi de sensibilitat, net de tabús, sobre els estralls del desig femení construïts a partir de la biografia sexual i física d'una dona en la seva infantesa.
Escrit
per I. Navarro en la seva crítica al film a Fotogrames, setembre de
2023.
Pel que fa al títol, CREATURA: (llatinisme), criatura, ésser,ésser creat.
Guió,
Elena Martín Gimeno i Clara Roquet.
España, 2023.
Duració,
112 minuts.
SINOPSI
Just
traslladar-se amb la seva parella, a la casa on passava els estius de
petita, Mila comença a recordar moments del seu passat com a nena i
adolescent que, han marcat la seva manera de viure el sexe.
Tret
de Fotogrames, de I. Navarro, setembre de 2023.
 |
| La directora, Elena Martín Gimeno. |
NÚRIA, opina
Pel·lícula
pel meu gust excel·lent, ja que, té totes les qualitats que penso
que ha de tenir una pel·lícula rodona.
Des
del vessant cinematogràfic, saps construir un relat sense imatges
superficials o de farcit, amb la significació de cada imatge,
seqüencia o pla, composats d'una forma no convencional, però fàcil
d'entendre, pel fer que, van estretament lligats a una subnarració
clau que, és la del temps present de la protagonista, que busca els
perquès de la seva sexualitat, per poder-se entendre.
Des
del punt de vista artístic, busca la bellesa a través de la
veritat, que en aquest cas va lligada a la sinceritat i a la
simplicitat.
És
feminista, des del feminisme que a mi m'agrada reivindicar, allunyat
absolutament de qualsevol dogmatisme o consigna de moda i buscant un
discurs diferent i diferenciat del paradigma patriarcal imperant i
masclista, sense estridències i buscant un discurs lluminós i nou,
crític però, no a la contra d'uns homes que són o poden ser, també
feministes.
També,
perquè tracta un tema on hi ha molta morbositat encoberta i molt
poca normalitat en el seu tractament i ja era hora que algú el
tractés des de la normalitat femenina d'anar desvetllant una
situació on una, va construint un imaginari que la portarà a una
situació que a vegades no és tan plaent i satisfactòria com
desitjaríem.
Francament
encertada, bona i lluminosa, no faltada de dolor, confusió i
tristesa... com la mateixa vida.
La
recomano amb entusiasme.
MARTINA
opina.
Aquesta
pel·lícula testamentària sobre l'horitzó imperfecte dels
comportaments en les relacions humanes, es presenta com un relat que
parla de la pèrdua del desig d’una flamant parella engegant una
etapa d'experimentació i des d’una òptica on mostra de manera
molt completa algunes de les diferències entre la feminitat i la
masculinitat.
Es
tracta d’una història profunda i narrada amb plena capacitat per
captar en imatges la química existent en les relacions que se’ns
presenta. Feta mitjançant la interacció física constant, mirant la
foto sencera i jugant a construir una línia del temps amb uns
personatges dels qui vas coneixent el passat mitjançant les seves
memòries selectives de cada instant. Mostrant molts dels dubtes
existencials de cada element i els que et porten a viure tot el
trajecte amb una expectativa sostinguda i la que tota l’estona et
fa pensar que més endavant acabaràs entenent o desmantellant algun
secret.
Tot
i aquesta ambigüitat, vull dir la sensació permanent que es
resoldrà aquest enigma sostingut amb intenció, el que s’explica
no és una única emoció. De fet, crec que, em sembla magistral com
amb pura elegància i senzillesa, també llum i color, s’aprofundeix
en tots i cada un dels personatges que es construeix sense fer-ne cap
judici. Tot amb un repartiment de luxe.
Potser,
no és una proposta per tothom, per exemple pel meu gust, té moltes
imatges explícites i també, de tant detallista com és pot tocar
sensibilitats. Però, païda a poc a poc, crec que permet novament
sentir-se en un entorn creatiu esplèndid i el que de manera pura i
molt original et genera una visió molt sensible d’una realitat
gens conscient.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions a: https://www.filmaffinity.com/es/film548527.html
Entrevista amb la directora:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada