M'ALEGRA
MOLT QUE EL FET DE TANCAR ELS ULLS FOS UN ACTE DE CONSCIÈNCIA I NO
DE CLAUSURA. TEMIA QUE AIXÒ DE TANCAR ELS ULLS FOS ALGUNA COSA
TESTAMENTÀRIA, PERÒ AQUÍ QUAN ES TANQUEN ELS ULLS ÉS PER ACCEDIR
A UN MOMENT DE LUCIDESA, I NO TANT DE TANCAMENT.
Tret
de El cine como escritura, José Luís Guerin (director de
cinema), per Caimán CdC, octubre de 2023.
ERICE NO FA ALTRA COSA QUE CERTIFICAR LA VIVACITAT DEL CINEMA QUE, ES RESISTEIX A PERDRE LA SEVA CONDICIÓ PRIVILEGIADA D'ART DEL PRESENT.
De
la crítica de Manu Yañez per Fotogrames, octubre de 2023.
Guió, Victor Erice i Michel Gaztambide
España,
Argentina, 2023.
Duració,
169 minuts.
SINOPSI
Un
actor espanyol, Julio Arenas, desapareix durant el rodatge d'una
pel·lícula. Encara que, mai es va arribar a trobar el seu cadàver,
la policia pensa que va patir un accident al costat del mar. Anys
després torna a l'actualitat gràcies a un programa televisiu que
revisa el seu cas i que vol evocar la figura de l'actor emeten les
seves darreres imatges en la pel·lícula que estava filmant amb el
seu amic íntim i director d'aquesta, Miguel Garay.
Filmaffinity.
 |
| El director, Víctor Erice. |
BElLLÍSSIMA CARTA
D'AMOR de la directora de cine, CARLA SIMÓ.
Querido
Victor,
Debo
gran parte de mi amor al cine a tu Espiritu de la colmena, a
tu Sur y a tu Sol del membrillo. A tus niñas y a sus
juegos. A tus silencios y a tu música. A tu memoria histórica llena
de objetos. A las luces y a las sombras que iluminan todos tus
fotogramas. A la precisión de tu montaje. A las miradas entre tus
personajes.
Recuerdo
cuándo, cómo, dónde y con quién vi cada una de tus películas por
primera vez. Las he vivido, las he analizado, las he estudiado y lo
sigo haciendo cuando necesito reconectarme con este arte tan bello y
tan complejo que tenemos la suerte de crear.
¡Que
fortuna la nuestra vivir el estreno de otra película tuya! Cerrar
los ojos me da esperanza y me ahuyenta los miedos a seguir
creando firme a lo que una busca, en lo que una cree, y hasta que una
lo sienta.
Gracias,
maestro, por seguir inspirándonos, por ser el faro de nuestro cine,
por abrirnos los ojos, ahora y siempre.
Tret
de Urdimbre de Miradas, Carla Simón (directora), per Caimán CdC, octubre
de 2023.
NÚRIA
opina.
He
de reconèixer que aquesta ha estat una pel·lícula amb moltes
expectatives i de la que no he aconseguit gaudir-ne en tota la seva
dimensió.
En
aquest sentit, m'és difícil posicionar-me en un film que he vist
sense acabar-hi d'entrar.
Tot
el desplegament d'històries, de personatges, de referències, de
conceptes i capes de temes desplegats o simplement oberts, m'han
confós i m'he perdut.
Aquest
film, tots els i les crítiques i cineastes el deixen molt bé, només
hi ha un crític, Carlos Boyero, del que comparteixo algunes opinions
però gens ni mica la seva manera de fer-ho, que li ha passat el
mateix que mi... I, em sap molt greu.
M'agradaria
poder tornar endarrere i veure-la en net sense esperar res d'ella,
senzillament, deixant-me portar pels seus camins, fascinant-me i
sabent-la gaudir amb tota la seva intensitat, com han fet moltes!
Un
consell, proveu de fer-ho així a veure què passa?
MARTINA opina.
Suposo
que totes les peces d’art tenen un espai en l’imaginari
col·lectiu que, justifica el temps que li puguis dedicar i que
signifiquen en definitiva, ampliar la nostra fortuna cultural. Per
això la Núria, la meva mestra en cinema sense cap mena de dubte, ha
determinat que aquesta obra no ens l’havíem de perdre.
Per
mi el sentit d'aquest relat és parlar de com envellir, exposant
quina tensió genera aquesta realitat en una societat plena de llums
i ombres, com el poble peninsular. Amb la situació particular d’un
protagonista que, sota la custòdia del seu entorn social ens explica
la molta bellesa que emergeix de l'amistat.
Cada
personatge és un món, donant pas a moltes històries paral·leles
que t’ajuden a esplaiar-te, vull dir que, aprofundint donarien per
molt. No obstant això, tot i mantenir el suspens durant les tres
hores en les quals, vas d'un costat a l'altre, pel meu gust arrenca
suau i tot i que, no és que consideri que el meu temps valgui més
que d'altres, però personalment m’ha costat continuar connectada
en tot el trajecte.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
Entrevistes Víctor Erice:
Donostia, festival:
TVE, Dias de cine:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada