EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR. Directora, Patricia Font

EM VA ENAMORAR EL RIGOR AMB QUÈ EXERCIA LA DOCÈNCIA, EL SEU IDEALISME PER CREAR UNA SOCIETAT MÉS FORMADA I LLIURE. LA PEL·LÍCULA A MÉS A MÉS, REIVINDICA LA MEMÒRIA HISTÒRICA QUE, ÉS UNA ASSIGNATURA ENCARA NO RESOLTA.

Paraules d'Enric Auquer, parlant del seu personatge, transcrites per J. Pando en una entrevista per Fotogrames, novembre de 2023.

Guió, Albert Val d'una novel·la de Francesc Escribano.

España 2023.

Duració, 110 minuts.

SINOPSI

Ariadna descobreix que el seu avi, busca des de fa temps les restes del seu pare, desaparegut durant la Guerra Civil. Decidida a ajudar-lo viatja fins a Burgos, on estan exhumant una fosa comuna, on podria estar enterrat. Durant la seva estada coneixerà la història d'Antoni Benaiges, un jove mestre de Tarragona que, abans de la guerra, va ser el mestre del seu avi. Per mitjà del seu innovador mètode pedagògic incitarà als alumnes a voler conèixer el mar i els prometrà una excursió per fer-ho.

Tret de Filmaffinity.

La directora, Patricia Font.

NÚRIA opina.

La memòria històrica és una qüestió que el cine de ficció espanyol encara no ha afrontat d'una manera transcendental (paraules de Fernando Bernal a Caimán CdC).

Fent servir les paraules d'en Fernando Bernal, em sembla molt necessari l'existència de pel·lícules com aquesta que, ens van recordant el nostre passat molt proper, però prou llunyà, com que, si no hi posem remei d'aquí a quatre dies, ja no tindrem testimonis vius que ens puguin aportar informacions molt importants i moriran tristos per no haver pogut venerar als seus morts desapareguts.

Dissortadament, el discurs repetitiu i reiteratiu fatxa, sobre oblidar i passar pàgina de la Guerra Civil Espanyola, ha calat en molts joves i adults ben pensants que creuen que, no cal remenar més la merda ja que fa pudor i és desagradable.

Aquesta és una de les principals qualitats del film, l'altra és que, és un film lluminós amb una bonica història de pedagogia compromesa i un personatge, Antonio Benaiges compromesament interpretat, valgui la redundància.

Vaga la pena veure-la.

MARTINA opina.

Aquest treball delicat entrecreua la història d’una dona del present, que busca inscriure una trajectòria, la del seu avi que s’està apagant, en una època i un territori concret. Amb aquest fil conductor, el relat ens permet endinsar-nos en un petit poble de Burgos. Ara, mentre s’executa un dels delicats processos d’exhumació de la fosses comunes, d’allà. I aleshores, quan un jove entusiasta va arribar-hi des del camp de Tarragona per fer de mestre, just abans que emergís la Guerra Civil i els militars van apagar-lo.

L’obra, teixida amb molta harmonia, ens permet viatjar a l’obscur passat d’aquell conflicte de pas, per saber més de l’artefacte bèl·lic i comprendre millor les múltiples variables que incideixen als problemes d’aquell temps i en la complexitat humana. Ho fa amb la lluminosa trajectòria d’un jove responsable i innovador, qui amb moltes ganes de viure millor, va il·luminar una escola tenebrosa, dotant al seu l’alumat d’eines de les pedagogies més modernes d’aquell temps.

Donant reconeixement al que va passar, com a força motora i així contribuint en la creació simbòlica en la construcció d’identitats i subjectivitats. I com deia el mestre Fontana, potser així, ajudant a combatre la desesperança i refundar la utopia. Perquè, com s’ha dit, en un temps com el d’ara de resignació política i sobretot de cansament, l’esperit idealista és més necessari que mai.

Fitxa completa, crítiques i altres informacions:

https://www.filmaffinity.com/es/film808837.html