EL
RELAT ES VA TRANSFORMANT PER CONVERTIR-SE EN UNA INESPERADA HISTÒRIA
DE SEDUCCIÓ INTERGENERACIONAL, PER MITJÀ DE LA QUAL ES TRENQUEN ELS
TABÚS “EDATISTES”.
Escrit
per Beatriz Matínez a Fotogrames, novembre de 2025.
EL
PAS DEL TEMPS (LA SEVA FUGACITAT) ÉS EL GRAN PROTAGONISTA DE
L'ÚLTIMA PEL·LÍCULA DE DAVID TRUEBA, EL DEVANIR IMPARABLE EN EL
QUE NINGÚ POT ESCAPAR I LA FORMA QUE ES PREN CONSCIÈNCIA D'AQUEST
PROCÉS.
Escrit
per Cristina Aparicio per a Caimán CdC, novembre de 2025.
AQUEST
FILM ES POT EMMARCAR EN EL CINE DEL PRESENT SENSE GRANDILOQÜÈNCIES,
HONEST, QUE TROBA LA SEVA RAÓ DE SER EN LA SENZILLESA DEL QUOTIDIÀ
COM A MECANISME PER ENTENDRE LA NATURALESA HUMANA.
Escrit
per Cristina Aparicio per a Caimán CdC, novembre de 2025.
Guió,
David Trueba, basat en la seva novel·la Blitz.
España,
2025.
Duració,
100 minuts.
.
SINOPSI
Miguel,
arquitecte paisatgista va amb la seva parella a fer la presentació
d'un projecte a Bèlgica. Allà li succeiran un seguit
d'esdeveniments inesperats per ell que canviaran la seva forma de
comprendre la seva vida sentimental i professional.
Versió
pròpia.
 |
| El director i escriptor, David Trueba |
ADAPTACIÓ AL CINEMA D'UNA NOVEL·LA DEL DIRECTOR, BLITZ
La
veritable troballa de la cinta és la seva condició d'obra
cinematogràfica: Trueba adapta la seva novel·la Blitz i troba en el
distanciament que atorga el cinema el gest formal que permet a
l'espectador alliberar-se de la mirada avergonyida del protagonista
sobre les seves pròpies accions i convertir-les així amb una acció
contra els prejudicis, molt bonica.
Escrit
per Cristina Aparicio per a Caimán CdC, novembre de 2025.
Aquesta
coproducció hispana-belga adapta la novel·la Blitz (Anagrama,
2015), escrita pel mateix realitzador del film, explora la pèrdua i
el buit després d'un trencament sentimental i la possibilitat de
tornar a començar, captant una instantània d'amor perdut sota el
filtre del sentit de l'humor i poca traça intel·lectual i emocional
que a vegades recorda a Woody Allen.
Escrit
per Isabel Navarro en la seva entrevista amb Isabelle Renauld per
Fotogrames, novembre de 2025.
NÚRIA opina
No
tenim massa oportunitats d'anar al cinema per veure una pel·lícula
tan apetitosa com aquesta, crec que les hem d'aprofitar.
La
definició que jo li donaria a films com aquest, pel·lícules de
bombó, et fan passar una bona estona i si et ve de gust, pots
aprofundir més sobre altres aspectes aparentment no evidents.
Aquesta pel·lícula s'ajusta a la definició.
Ens
podem preguntar, posem per cas- per què trobem normal que un home
vell – considerat a partir dels 80- pugui lligar amb una dona jove
i no tan normal o sospitós d'alguna cosa que, una dona vella-
considerada a partir de 50 anys- pugui lligar amb un home jove i
guapo?
Doncs
sí, el nostre amic Trueba, ho porta a la pantalla amb la seva
història i amb delicades escenes de sexe digne i veritable.
No,
només va d'això la història, sinó que podem anar traient altres
registres interessants i molt actuals: el pas del temps, el
trencament, la solitud, les expectatives professionals frustrades, el
dol, la vida com a experiència... i ben segur que, moltes de
vosaltres en veu moltes altres.
Ho
he passat molt bé amb aquesta pel·lícula, que en cap moment m'ha
fet patir i en algun moment, m'ha fet riure.
Molt
bona opció de film per qui creu que al cinema si pot anar a veure
diferents coses, en diferents moments i amb diferents pretensions i
qualitats.
MARTINA opina
Crec
que com a proposta lúdica és rodona: explica una història
diferent, aparentment aèria però del tot provocadora, que passa
posant un somriure a l'audiència de principi a final. La construcció
de cada personatge que evoluciona, desapareix o s’infiltra de nou,
en el curs del relat, crec que ho és quasi tot. Delibera amb un
repartiment capaç de crear l'espai escènic, omplint amb una
presència onírica tota l’atmosfera, farcint d’intimitat les
diferents escaramusses.
Diria
a més que no es perd en la fantasia, flueix lleugera pel curs d’un
món ple de tòpics, etiquetes deliberadament marcades, retratant
situacions amargues, posant el focus en persones perdudes i en
comportaments que no són perfectes.
Per
mi la millor part és que semblant una aposta de cinema versemblant i
aterrada, obre moltes portes, es fica en molts espais de fantasia i
sobretot juga a tergiversar els estàndards amb elegància,
senzillesa i subtilesa. Vull dir que sembla que no passi res, però
aplega bastant.
Fitxa completa, filmografia i d'altres informacions:
Entrevista a "Dies de cine" amb David Trueba, feminista de veritat i no de cartró pedra i perquè toca. Aquesta no us la podeu perdre!:
Entrevista amb el director i alguns dels actors i actrius protagonista, en el marc de tancament de la Seminci:
UNA OPINIÓ SOBRE EL PERSONATGE D'OLGA QUE LA NÚRIA COMPARTEIX
Olga
és una dona que no té gens d'interès a tenir una història
amorosa. Fins i tot, fa la sensació que ha tancat aquesta porta i
busca en realitat altres coses que li resulten més interessants, com
la companyia, la conversa o el refugi.
Diu
l'actriu, el meu personatge no té cap intenció de salvar a Miguel,
de la mateixa manera que Miguel no salva a Olga. Hi ha entre ells un
intercanvi d'escalfor. És un moment de tendresa que apareix en la
vida d'aquesta dona i ella decideix no perdre's. Un parèntesi que
se'ls ofereix ambdós i cadascú experimenta de forma diferent.
Escrit
per Isabel Navarro en la seva entrevista amb Isabelle Renauld per
Fotogrames, novembre de 2025
Altres films del director en aquest bolg:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada