RUÍZ
DE AZÚA UTILITZA ELS DIFERENTS PUNTS DE VISTA PER GENERAR UN ESPAI
D'INTERROGANTS CONSTANTS AL VOLTANT D'ALGUNA COSA TAN INTANGIBLE COM
L'ESPIRITUALITAT, CONTRIBUINT QUE L'ESPECTADOR PARTICIPI D'UNA FORMA
MOLT ACTIVA EN EL PROCÉS REFLEXIU QUE CONSTRUEIX EL FILM.
“LOS
DOMINGOS ÉS COM UN ACTE DE FE, NO SAPS COM SORTIRÀS DE LA PROJECCIÓ
SI FASCINADA O DISGUSTADA. CINEMA DEL GRAN.
Escrit
per Beatriz Martínez a la seva crítica a Fotogrames, octubre de
2025.
UNA
PEL·LÍCULA QUE LI HA PORTAT A L'AUTORA ANYS FER-LA I QUE ASPIRA A
QUELCOM FORÇA INSÒLIT EN ELS NOSTRES DIES EN EL CINEMA D'AUTORA, A
PRACTICAR EL RIGOR ARTÍSTIC I TRACTAR A L'AUDIÈNCIA COM A ADULTS.
Paraules
escrites per Diego Salgado, en la seva crítica per Dirigido por...
novembre de 2025.
España,
França, 2025.
Premis:
La Concha de Oro, al Festival de Sant Sebastían 2025. Premi
FIPRESCI, premi atorgat per la crítica internacional, acreditada al
certamen.
Duració:
117 minuts.
SINOPSI
Ainara
una noia de disset anys basca, ha descobert la seva vocació
religiosa i vol entrar en un convent de clausura. Aquest fet
provocarà una commoció familiar que, cadascú entoma a la seva
manera.
Versió
pròpia.
 |
| La directora. |
D'ON HA SORTIT AQUESTA HISTÒRIA en la vida de la directora
Pregunta:
D'on ve el teu interès per un assumpte poc present en la societat
contemporània, com és el de la vocació religiosa?
Resposta:
És una història que m'acompanya des de fa molt de temps, quan als
divuit o dinou anys, quan una noia molt propera a mi, va ingressar en
un orde religiós. Em va cridar molt l'atenció que algú prengués
una decisió tan radical que jo vaig viure com una renúncia a la
vida. La vaig tenir durant anys a la meva llibreta de notes i després
de rodar “Cinco lobitos” els productors em van preguntar si tenia
algun projecte. Els vaig dir que els semblaria una bogeria, però...
els hi vaig explicar.
Paraules
transcrites per L.Pérez en la seva entrevista a la directora a
Fotogrames, octubre de 2025.
UN
PUNT DE PARTIDA de la DIRECTORA
Sorgeix
de la voluntat de comprendre una realitat fascinant com la vocació
religiosa des de la meva perspectiva laica.
Allò
que m'interessava era preguntar-me quan de genuí i autèntic podia
ser una vocació, tenint en compte la vulnerabilitat familiar i
adolescent d'Ainara.
Paraules de la directora, transcrites pel
Colectivo Termita a Caimán CdC, octubre de 2025.
NÚRIA opina
Magnífica
pel·lícula que després d'haver posat tantes expectatives en ella,
en sortir del cinema, vaig pensar que no n'hi havia per a tant...
Però quan més la recordo i penso, més m'agrada i més conseqüent
en ella mateixa la trobo.
La
posada en escena està molt bé i en ella se'ns fa evident la
qualitat de pensament i treball que hi ha darrere d'aquesta.
Amb
allò que m'ha quedat una mica curta la pel·lícula és amb la
definició dels personatges. Fins i tot he pensat que aquesta
diferència de definició, que fa d'alguns com- la mateixa
protagonista Ainara i el pare d'aquesta- poc indefinits, està feta
intencionadament. Podria ser una manera d'explicar aquesta
indefinició com la manera de definir-los, els defineix només en
certs aspectes de la seva vida. Aquest fet pot ser una manera de
centrar l'atenció en contrast amb una tieta que sembla tenir molt
clares les seves opinions i judicis sobre allò que li està passant
a la seva neboda, però poc, en la seva vida personal d'enguany.
He
entrat poc en la proposta temàtica del film, de la vocació de
l'Ainara, i molt més en la complexitat de les relacions familiars i
la seva manera individual, d'abordar-les amb més o menys implicació.
La decisió de l'Ainara de fer-se monja de clausura, ocasiona un
catacrac familiar que sura cap a la superfície moltes coses
enterrades, tan individuals, com familiarment. Penso que el film va
d'això, i així mateix ho ha manifestat la directora.
De
tota manera, el film és tant complex i ric amb l'obertura d'espais
de sorpresa per l'espectadora que, cada vegada que llences la mirada
cerebral cap a qualsevol aspecte d'aquesta, comencen a sortir noves
coses. Com per exemple el tema de l'espiritualitat en la nostra
societat, i com aquesta la rebutja, però al mateix temps la
necessita, i moltes vegades la col·loca en llocs que no toca,
fent-nos un garbuix personal i social.
Al
final de la història, m'ha semblat molt interessant el què m'ha
succeït, el meu posicionament emocional involuntari al costat
d'Ainara, considerant a la tieta com a excessivament rígida i
tancada. Un personatge que m'ha resultat força antipàtic, per la
seva manca d'empatia amb la seva neboda. I és en aquest punt i
parlant d'aquest amb altres persones, penso que és una de les grans
qualitats del film, que no et deixa indiferent.
Els
adolescents i no adolescents a vegades prenem decisions equivocades o
no, però són les nostres decisions i s'han de respectar, més que
res, perquè ningú és ningú per evitar-les per nosaltres. La
família serveix per si t'equivoques estar al teu costat, sense
retret.
Com
a bona pel·lícula que és, està molt bé anar-la a veure i
sobretot deixar que la pel·lícula et digui i et xopi, sense
prejudicis, perquè això pugui passar.
MARTINA, opina
Potser
d’entrada em surt comentar que crec que la fórmula que utilitza
aquesta cineasta per crear relats únics és molt essencial i
sobretot basca. Component mitjançant personatges complets que va
esmicolant, mostrant-nos realitats farcides, desgranant
sigil·losament tots els elements que et poden facilitar la
comprensió de cada frustració.
Amb
aquesta proposta entra a fons al tema que aflora al debat social
actual, il·lustra quin lloc pot ocupar la fe en una família actual,
aterrant la càrrega històrica del paper de la religió. Implicant
tot l'embolcall que l’acompanya en un entorn artificial que et fa
sentir proper, amb una ficció inclusiva que t’invita plenament a
considerar precisament el que implica cada postura, convivint per una
estona amb totes les pors doloroses de cada dubte.
Tinc
també a dir, com a element de fons, que anar als cinemes Verdi els
dimarts és fabulós. La sala està plena a vessar, la gent,
relaxadament deixa aflorar sentiments en el silenci, algunes persones
no contingudes comenten baixet com si fossin al sofà de casa seva.
Val a dir que personalment gaudeixo d’aquesta atmosfera compartida
que es crea, agraeixo que es promoguin iniciatives que possibilitin
que aquest sigui un espai més on conviure.
Informació completa i crítiques a:
Entrevista a la Ser de la directora:
Entrevista a RTE a la directora:
EL
PERQUÈ DEL FINAL
Encara
que pugui resultar un pla dolorós, per mi també hi havia esperança
amb aquells que es queden per barallar-se amb la vida, un context
sense certeses.
Paraules
de la directora, transcrites pel Colectivo Termita a Caimán CdC,
octubre de 2025.
LA
MÚSICA
Al
començament pensava que havia de separar dos mons que em semblaven
molt dispersos, però em vaig assabentar que hi havia aspectes que es
comunicaven emocional, existencialment. La música és molt poderosa
per això. Sempre he estat molt pudorosa en la utilització de la
música, però en aquesta ocasió m'he permès afegir una capa més.
Paraules
de la directora, transcrites pel Colectivo Termita a Caimán CdC,
octubre de 2025.
Estic
molt orgullosa de la música. És un aspecte pel qual soc molt
pudorosa, ja que, no m'agrada empènyer a l'espectador, no m'agrada
que la melodia cridi per dir-li allò que ha de sentir. La música és
molt poderosa i veig pel·lícules on això em repela. Penso, no
m'empenyis, ja hi aniré sola, si vull. Un cor de nens tenia aquest
aspecte espiritual que buscava, encara que això em va implicar un
seguit de complicacions de producció importants. Vaga la pena.
Transcrit
per L. Pérez per Fotogrames, en una entrevista amb la directora,
octubre de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada