NOUVELLE VAGUE. Director, Richard Linklater.

LINKLATER TROBA EN L'INCONFORMISME DE GODARD UN VEHICLE PERFECTE PER COMPONDRE UN HIMNE SUBLIM A LA JOIE DE VIVRE I AL FULGOR CREATIU. EN UN MOMENT EN QUÈ L'ÈXIT D'UN FILM TENDEIX A MESURAR-SE PEL SEU COST, PREMIS, RECAPTACIÓ I IMPACTE MEDIÀTIC.

Escrit per Manu Yáñez, en la seva crítica per Fotogrames, 9 de gener de 2026.

NOMÉS ASSISTIM A UNA SUCCESSIÓ D'ANÈCDOTES- EXPLÍCITAMENT CINÈFILES, TOTES ELLES BEN CONEGUDES, I SENSE CAP VOCACIÓ HISTORICISTA NI TEÒRICA, AL RESPECTE- QUE FAN REFERÈNCIA A L'AIXECAMENT DEL PROJECTE PER PART DE GODARD I EL DESENVOLUPAMENT DEL SEU RODATGE. AIXÍ QUE ESTEM UNA VEGADA MÉS- PER LA CONCENTRACIÓ TEMPORAL I EL REBUIG DE LA NARRATIVA TRADICIONAL- EN UN MOLT RECONEIXIBLE TERRITORI “LINKLATERIÀ”.

LINKLATER, CINEASTA TEXÀ QUE LA SEVA OBRA SENCERA ES FON AMB LES ARRELS MÉS FÈRTILS EN AQUELL GERMEN EUROPEU I COSMOPOLITA D'UN CINEMA CAPAÇ D'OBRIR CAMINS A L'ART DE LES IMATGES EN MOVIMENT.

Escrit per CarlosF. Heredero, en el seu artícle, “Celebración de una aurora” a Caimán CdC, gener de 2026.

Guió, Holly Gent, Vincent Palmo Jr, Michèle Pétin i Laetitia Masson.

EUA, França, 2025.

Duració, 106 minuts.

SINOPSI

Exhibint la seva cara més empàtica i vitalista, el nord-americà Richard Linklater se submergeix, en l'efervescent “Nouvelle Vague”, en el procés de creació de “A Bout de Souffle...”, pel·lícula amb la qual Jean-Luc Godard va il·luminar la modernitat cinematogràfica. Benvinguts a la comèdia cinèfila definitiva: una celebració del caos i de la passió per la creació artística.

De Martín Faber (Festival de Cannes), per Fotogrames gener de 2026.

Un repàs anecdòtic i personal sobre el moviment cinematogràfic francès de la “Nouvelle Vague”, centrant l'atenció en el rodatge en la pel·lícula de Jean-Luc Godard “A Bout de Souffle...”, traduïda per “El final de la escapada”, estrenada el 1960. Film mític del moviment.

Richard Linklater, el director.

NÚRIA opina.

Esperava aquesta pel·lícula, sobretot per la seva temàtica que em resultava molt atractiva: un director americà que, fa cinema d'autor amb la seva signatura molt marcada i enguany, ens donarà la seva visió d'un moviment cinèfil força teoritzat, molt francès i molt europeu.

Un interessant còctel que donaria una mirada nova i renovada a aquest moviment que, va marcar la nostra visió del cinema cap a nous horitzons carregats de llibertat creativa.

La veritat i des de la perspectiva del temps que l'edat em dona, potser no n'hi havia per a tant, pel que fa a la qualitat de les pel·lícules, però sí que tenien una propietat molt nova i renovadora; apostaven per donar llum i visibilitat a un cinema lligat amb la vida i la creativitat, i tenien la gosadia de mostrar-les en una pel·lícula, lluny dels paràmetres de la màquina encarcarada de fer diners i de crear il·lusions artificioses i enganyoses de Hollywood.

A més a més, va ser un moviment de cinema que, solapadament va arraconar a les dones de primera fila, com Agnès Varda que, potser consideraven que, no donava la seva talla intel·lectual i egocèntrica.

Històries a part, Linklater ens dona una visió fresca, lluminosa i personal que posa accent en allò que a ell li interessa, amb un sentit crític que cadascú el col·loca on vol. La manera de fer cinema d'aquests directors va ser un trencament i va marcar pel futur una manera d'entendre i fer cinema diferent, “La gran escapada” és un model de manera de fer diferent i innovadora, i en aquells moments un reconeixement per aquestes formes noves d'entendre el cinema.

Gràcies, Linklater pel teu reconeixement al talent femení que, ja hi era, però estava soterrat per les hormones i egos masculins que no li deixaven espai, ni tenien cap intenció de deixar-li.

Bonica al·legoria a la joia de viure que, el cinema també pot comunicar.

MARTINA, opina.

Diuen que es tracta d’una història d’amor a Jean-Luc Godard, que se submergeix en ple rodatge de la icònica obra “Al final de la escapada”, mostrant la sacsejada del que aquest senyor va fer en l’entorn creatiu on pertanyia.

Crec que la perspectiva et permet conèixer de ple a l’artista, sense ficar-se en la seva vida personal, només mostrant el desenvolupament d’un procés creatiu i la forma en com es relacionava amb els artistes que en van formar part. El repartiment és fabulós, convertint tot això en un passeig agraït i divertit amb una icona que per molts significa tant.

Personalment, em quedo amb grans frases, particularment en destacaria una en forma de declaració de principis, en la que diu: l’art o és plagi o és una revolució. També en com pots ficar-te en una altra pantalla de la història com si res, quasi sent-ne part.

Informació completa del film: https://www.filmaffinity.com/es/film885715.html 

Crítiques i opinions: https://www.youtube.com/watch?v=tGbDS3y51VA Linklater parla de Godard i la Nouvelle Vague: https://www.youtube.com/watch?v=_OQF2s24wV4

LES DONES de la NOUVELLE VAGUE i LINKLATER

Com en altres moviments artístics el llarg de la història, va ser un moviment dominat per homes: Lean-Luc Godard, François Truffaut, Jacques Rivette, Claude Chabrol, Éric Rohmer.

Malgrat això, Linklater vol mostrar un bon nombre de dones implicades en la creació cinematogràfica, des de la llegendària Agnès Varda, autora d'alguns clàssics moderns com, “Cleo de 5 a 7”(1962), “Una canta la otra no”(1977) o “Los espigadores y la espigadora”(2000), fins a Cécile Decugis, muntadora del Final de la escapada, col·laboradora habitual d'Èric Rohmer i realitzadora de documentals, passant per Suzanne Schiffman, que va treballar com a assistent de guió i de direcció de Godard, Truffaut i Rivette. Per desgràcia, en aquells moments, les dones que volien fer cinema, tenien poques oportunitats per poder dirigir i havien de buscar el seu lloc en altres facetes de la creació fílmica, diu Linklater.

També diu, ningú voldria tornar a aquells temps, marcats pel masclisme.

Martín Faber, té una conversa amb Linklater, en el marc del Festival de Cannes. i la transcriu per Fotogrames, gener de 2026. 

A FILMIN podeu veure fins divendres, 30, "La gran escapada" i també teniu una bona col·lecció de films dels directors de la Nouvelle Vague, molt interessant.