Abans
de decidir quina seria la pel·lícula escollida per la sessió
d'aquell vespre, vàrem estar d'acord en que vivíem temps difícils
i que com en general la gent estava molt irritable i especialment
queixosa, que ens venia de gust veure quelcom amb una mica d'humor.
L'oferta no era gaire amplia i llegint la sinopsis d'aquesta
pel·lícula, Hystèria, de procedència anglesa, ens va semblar que
podia ser una bona elecció.
En
primer lloc el tema podria haver-se tractat amb certa gràcia, la
invenció del consolador en un context on la part femenina de la
societat aristocràtica anglesa tenia majoritàriament una realitat
centrada només en la vida familiar i on moltes dones podien trobar
una via d'escapament substancial per la seva satisfacció sexual.
Tampoc
em sonava malament l'estètica victoriana i la “salsa” que li
podria donar a una narració basada en aquesta història amb clau
d'humor anglès.
En
tot cas res del que esperàvem es va donar, més aviat al contrari,
una d'aquelles pel·lícules sense cap gràcia; que els hi deu haver
costat un dineral, ja que, tant els vestuaris com l'estètica està
especialment treballada i per acabar-ho d'adobar és totalment
insultant pensar que, has gastat el que val l'entrada del cinema en
veure una cagada en tota la seva substància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada