Martina opina. STOKER

L'etiqueta d'aquesta pel·lícula és la de "TRILER PSICOLOGIC" denominació un tan agosarada, tenint en compte al meu entendre que, malgrat és una freda història d'humans amb cor només per viure i potser una metàfora de la malicia humana, de ritme en té poc i de misteri el just i necessari, d'un tipus de cinema que compleix tots els convencionalismes acadèmics i patrons estètics, haguts i per haver, però la qual cosa i definitivament, no és el meu estil.

En primer lloc, vull dir que, és el tipus d'obra cinematogràfica on tots els actor@s són molt guap@s, on l’estètica és fabulosa i on l’escenari és de conte i tothom viu en mansions espectaculars, té cotxes vintage i la seva condició humana és complexa. Per tant, considero que té tots els ingredients per ser una opció recomanable per una ocasió en la qual l'espectador busca aquest estil de coses.

A més comentar que aquesta creació dirigida per Park Chan-wook i escrita per Wentworth Miller m'ha decebut del tot, ja que, tinc molt bones memòries de "Old Boy", la qual considero una obra mestra, d'aquestes que et posa els pèls de punta, però que busca aquest sentiment intencionadament i pel meu gust de forma adequada. Però en canvi en aquesta nova producció, Stoker, únicament m'ha deixat un cert mal cos durant els 10 minuts després de sortir de la sala. Llavors he entès el que em passava i era que, m'havia desagradat del tot, el fet que hem projectessin violència de sang i fetge, i una narració del tot insípida, amb pantalla gran i havent pagat entrada.

En definitiva, que jo no vull aportar més comentaris al respecte, ja que, no tinc masses bones paraules en relació a aquest film i sobretot no tinc ganes d'intentar recordar-ne detalls ja que com que opino que la memòria és selectiva i majoritàriament acull bones experiències, avui jo ja estava quasi bé a punt d'oblidar-me'n del tot.