Núria opina, ANNA KARENINA

Aquesta és una posta en escena d'un clàssic de les històries d'amor, Anna Karenina, novel·la de Tolstoi del S.XIX.

La novel·la explica una història, en la que avui li manca el valor reivindicatiu i trencador que tenia en el seu moment, o ara fa 50 anys. Una dona ben casada

i amb un home tal com cal i amb prestigi, trenca totes les convencions i renúncia al seu benestar i comoditat per enamorament..., i es complica i complica la vida..., aquesta avui, és una història d'amor i passió qualsevol. Però malgrat tot, encara té un cert nivell de penalització moral i sobretot, si aquesta dona, abandona fill i marit per viure la seva història; no es penalitza de la mateixa manera, si qui fa això mateix és un home, que encara avui, se´l disculpa, perquè molta gent encara considera que s'ha deixat arrossegar i enganyar..., sense voluntat pròpia.

Deixant totes les consideracions ètiques i morals de la història que explica aquesta pel·lícula. La posta en escena que aquesta fa, és original, vistosa, bonica i ben feta, amb una interpretació molt atractiva de la bellíssima Keira Knightley.

Tot és bonic en aquesta estudiada posta en escena de la pel·lícula, fins i tot el sofriment com a conseqüència de la passió, està tenyit d'aquesta aureola.

A mi, m'ha agradat força, i la recomano a tots els que tinguin ganes de gaudir d'una història d'amor clàssica ben treballada i amb gent guapa i ben abillada, i amb un comte Vronsky que no sembla merèixer tant d'amor i sacrifici.