dilluns, 22 de setembre del 2014

BOYHOOD. Momentos de una vida. Director, Richard Linklater.


El director Richard Linklater

Nacionalitat: USA
Interprets: Ellar Coltrane, Lorelei Linklater, Patricia Arquette, Ethan Hawke.
Duració: 165 minuts
Pàgina web: www.boyhood-lapelicula.es

   Aquesta és una pel·lícula que ha estat rodada al llarg de dotze anys. Es trobaven cada any els actors i l'equip de producció i durant tres dies rodaven les escenes corresponents a l'any.
   És una pel·lícula “indie”, èpica, de baix pressupost. El IFC de Nueva York els va donar un parell de milers de dòlars l'any per poder rodar en cel·luloide i pagar el mínim del Screen Actors Guild. Mai van apujar el pressupost el llarg dels dotze anys.
Després Universal la va veure a Sundace i la va agafar per vendes internacionals.

   Quan va finalitzar la pel·lícula el 2013, la va estrenar al festival de Berlín on va guanyar l'Os d'Or al millor director.

SINOPSI
Aquesta és la història d'una família de classe mitjà baixa suburbana de l'est de Texas, amb tot allò que això pot significar de referències socials i culturals. Aquesta història succeeix al llarg de dotze anys i el `protagonista principal és un nen, Mason que quan comença la història té sis anys i quan s'acaba en té divuit i entra a la Universitat. La pel·lícula flueix cap endavant d'una manera suau, imperceptiblement i constant. Passa d'un any a l'altre relaxadament enllaçant situacions gens rellevants. Ens parla del pas del temps, sense ocupar-se del transcendent, però si, del transitori que, és el més important de la història.


NÚRIA opina


   Esperava aquesta pel·lícula amb un cert neguit, ja que havia llegit massa d'ella. No m'ha decebut gens ni mica, he passat les gairebé tres hores que dura la pel·lícula absorbida per la història, tot i que, en aquesta no passa res d'extraordinari. És un recorregut de dotze anys per la història d'una família, un pare, una mare, una filla i un fill que, és més o menys el protagonista.
   El personatge del nen Mason, de la germana Samantha i del pare, són autèntics i molt ben dibuixats. Pel que fa a la mare, com que és un personatge una mica més complex, queda més desdibuixat, ja que no aconsegueix trobar un equilibri satisfactori per la seva vida sentimental, tot i que sap fer de mare i ha sabut com resoldre la seva vida professional.
  Un experiment interessant i ben reeixit que, deixa satisfet, si no, busques sensacions fortes i et deixes portar pel fluir de la vida a la pantalla.


 MARTINA opina


   En aquesta producció les dades de com s’ha desenvolupat el projecte són importants. El director americà Richard Linklater, en 39 dies de gravació, ha rodat durant el transcurs de 12 anys la història d’en Mason. Aquest és un nen que a l'inici de la pel·lícula té 6 anys i acaba tenint-ne 18.
    La peculiaritat d’aquesta creació és que tots els protagonistes que configuren l’entorn humà de la criatura en qüestió, així com ell mateix, són els mateixos actors/rius. Per tant, persones pels qui els anys també passen i òbviament pel camí, es van fent grans. 
    El projecte consisteix a oferir a l'espectador aquesta evolució dels personatges. Tanmateix, en una sola pel·lícula pots veure el pas del temps d’una família americana fictícia però amb un realisme impactant, ja que el temps passa de forma real pels que hi compareixen.
   Durant tota la narració els canvis que enriqueixen i fan créixer aquest nen, es veuen no només en com canvia físicament ell i els del seu entorn,si no, també en com evolucionen com a persones, com els hi canvia el físic i de quina manera aprenen dels seus entorns.
    Diuen que, el pas del temps és una temàtica que li interessa molt a l'autor d’aquesta obra i jo crec que ho posa en escena amb una bellesa excepcional. Potser era un dia especialment sensible per mi, però,  sincerament m’ha emocionat molt.
   Potser és senzillament que, als espectadors se’ns ofereix la possibilitat de gaudir d’un entorn complex i canviant durant un període de temps molt llarg i tot en només tres hores.            Probablement també, el fet en si  crec que és força màgic, ja que un pot veure unes mateixes persones créixer, evolucionar i canviar. Però allò que he de dir al respecte, és que a mi, m’ha semblat una obra mestra.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada