EL CIUDADANO ILUSTRE. Directors, Mariano Cohn i Gastón Duprat.

Argentina, Espanya 2016.
Guió, Andrés Duprat.
Duració 118 minuts.

SINOPSI

Daniel Mantovani és un escriptor que té una àmplia trajectòria, fa quatre dècades que viu a Europa auto exiliat i ha guanyat el premi Nobel de literatura. Viu centrat en la seva feina tot rebutjant les múltiples invitacions que rep cada dia. Malgrat això, un dia rep una invitació del poble on va néixer Salas a l'Argentina. Primer la rebutja, però més tard alguna cosa se li desperta i decideix acceptar-la. Allà, serà investit Ciutadà honorífic del poble amb estàtua inclosa.

L'útil fitxa del Verdi:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/el_ciudadano_ilustre_bcn.pdf

En la pàgina de Filmaffinity, fitxa completa, sinopsi, puntuació i algunes crítiques:
http://www.filmaffinity.com/es/film805225.html

Els directors, Gastón Duprat i Maraino Cohn 

NÚRIA opina.

Aquesta història comença amb un personatge Mantovani, fent un discurs en la cerimònia de recollida del guardó del Nobel, un discurs atípic amb un personatge atípic que diu les coses tal com les pensa i sent, sense mirar de quedar bé.

Així comença fent un dibuix d'un personatge que, tot i fer algun gir sorprenent, marcarà l'estil del seu tarannà en els esdeveniments de la pel·lícula.

Aquesta història m'ha divertit molt, una crítica d'humor satíric, despietada amb la hipocresia social i les convencions.

Per tots els que tingueu ganes d'entretenir-vos amb una història, narrada amb un to molt argentí.

MARTINA opina

Aquesta obra al meu entendre es podria resumir com una comèdia àcida, intel·ligent i profunda.

Mitjançant un personatge real i actual, el joc narratiu està entre la narrativa del món imaginari d'un famós escriptor de novel·les i la seva vida real en la qual s'enfronta en un viatge al seu poble natal, al que no hi ha estat des de fa 40 anys.
Una història d'encontres i retrobaments. Una fotografia d'un personatge intel·lectual amb una ment que genera literatura de manera compulsiva.
Un caràcter complet, amb ideals i una moral de la qual ell mateix se sorprèn.
Una pel·lícula que es pot convertir en una aventura recomanada pels qui són amants de personatges que desprenen llum per la seva idiosincràsia particular.

UNA CRÍTICA

Segons Joaquim Torán en la seva crítica del Dirigido por... de novembre de 2016:

Aquest drama reflecteix la injustícia històrica que suposa que els argentins no tinguin un premi Nobel de literatura- que en l'imaginari argentí té el nom de Jorge Luís Borges-(...)

(...) Tal com es va desenvolupant la trama en cinc actes, comprovem que, guionista i director busquen impressionar a l'espectador tot enfrontant-lo a les seves pròpies misèries: la corrupció, la mediocritat més rapant i la ignorància més agosarada, es posen en marxa en el moment que Mantovani aterra a Salas(...)

(...) Entre els moments de vergonya aliena i mals entesos que fan petar de riure. El film s'estructura i s'estira més del compte, tant en el seu metratge, com en alguns dels seus plans i intencions (...)

(...) La cinta es centra amb tanta vehemència en el solitari periple del digne l'escriptor que, al final es converteix en l'únic personatge real del film. Els altres personatges acaben generant sentiments contradictoris, des del reconeixement de personatges arquetípics que poden esdevenir pura i exagerada fantasia.

“El ciudadano ilustre”, es passa de voltes en la recreació de gris vida de Salas i en la reconstrucció de personalitats que no produeixen empatia i generen sordidesa i mal cos. Aquesta incomoditat agra, no és només conseqüència de la imperfecció humana, sinó dels seus actes, dels seus vicis i del seu conformisme. En aquest camp ben adobat, s'estableix una crítica virulenta que, deixarà amb el gest tort a alguns gestors culturals amb un mínim de decència i amor propi. Allò que amaga essent una comèdia argentina a l'estil de “Luna de Avellaneda”, Juan José Campanela, 2004, acabarà convertint-se amb un retrat detallat dels pitjors mals de sempre: la hipocresia, l'estultícia i la banalitat.
Resum, adaptació i traducció pròpia.