Duració, 100 minuts.
SINOPSI
Laerte
és un talentós violinista. És rebutjat per entrar a l'Orquestra
Simfònica de Sao Paulo i es veu obligat a donar classes a un grup
d'adolescents d'un col·legi públic de Heliòpolis. Tasca que no
serà gens fàcil. Però, la seva concepció de la música calarà en
els nois i noies.
Altres
informacions:
Basada
en una història real que va passar els anys 90 amb el violinista
Silvio Bacarelli. A Heliòpolis un dels barris més pobres de Sao
Paulo, es va formar la famosa orquestra Bacarelli.
El
director de cine Sergio Machado és fill de músics i sempre ha
viscut rodejat de música i això li ha facilitat la comprensió i
sensibilitat pel fet musical.
 |
| El director, Sergio Machado. |
Aquesta
és una pel·lícula on tot allò que va passant és absolutament
previsible, no et dóna cap sorpresa. Tots els tòpics junts, el
poder de la música com a redemptor..., els adolescents de les
faveles que, viuen en un ambient que els impedeix portar una vida
sense delinquir...,
Fins
i tot la filmació i la banda sonora es mouen en un territori
convencional i estàndard. No és una pel·lícula que m'hagi
desagradat, perquè crec que està feta amb honestedat i sense
pretensions, però no m'ha aportat res de nou en cap aspecte.
Possiblement l'oblidaré de pressa...
MARTINA opina.
Sérgio Machado, porta a la pantalla la història real de Silvio Baccarelli. Un violinista que després d'un primer intent fallit de poder formar part de l'orquestra nacional i a la recerca d'una feina que li doni per viure fins que, s'obri una nova convocatòria, aconsegueix acostar la música a la favela més gran de São Paulo.
Malgrat ser una història real, plena de bellesa i amb una comprensió de la música d'allò més universal, a mi personalment m'ha semblat tan previsible que fins i tot se m'ha fet enfarfegosa.
És una d'aquelles narracions que tenen un fil conductor, ja que expliquen quelcom interessant. Precisament per això, al meu entendre, i més que mai, haurien de tenir altres ingredients per ser un plat ideal per la versió cinematogràfica.
No obstant aquesta obra és capaç de transmetre el significat de la música sentida, com a llenguatge d'expressió no verbal. També, els seus diferents aspectes, estatus i nivells. Tot amb un cas real que, et permet veure les entranyes d'un dels barris populars més conflictius de Brasil. Ideal per un dia que hom busqui aprendre i passar una bona vetllada davant la pantalla.
En Carlos Losilla, fa al meu entendre, una crítica prou encertada, encara que jo no parlaria tan despectivament de certs valors, per molt burgesos que es considerin:
Una pàgina interessant, on hi ha molta informació i una crítica del film:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada