ELLE. Director, Paul Verhoeven

Alemanya, França, Bèlgica 2016.
Duració, 130 minuts.

SINOPSI

Michèle és una empresària parisenca que, es guanya bé la vida i viu sola a una gran casa d'un barri residencial. Un dia un desconegut encaputxat entra a casa seva i la viola davant la mirada indiferent d'un gat. Ella reacciona davant dels fets i pren unes determinades decisions.

El director, Paul Verhoeven.

Com que m'ha sigut impossible posar el trailer de la pel·lícula, poso l'enllaç:

http://www.cines-verdi.com/barcelona/pelicula/elle-vose/#!wp-prettyPhoto/0/

NÚRIA opina.

   Aquest film el vaig veure al Festival de Donostia. Ja sabia què anava a veure, però poc em podia esperar allò que vaig veure un cop asseguda a la butaca del cinema. Aquest film no va de la violació, ni res que se li pugui semblar, com són les seves víctimes, amb tots els meus absoluts respectes per aquestes que, d'això no se'n pot fer broma, ni banalització.

   En primer lloc cal situar la història en el camp de la ficció i només en aquest, es pot gaudir d'una molt ben construïda història i recreada magistralment per la seva protagonista, Isabelle Huppert.

   És difícil imaginar aquesta història interpretada per una altra actriu, ja que aquesta li dóna una dimensió tan completa i complexa que, no sé ben bé si podem parlar d'una bona història o d'una interpretació que fa la història i història.

La història en si, pot resultar perversa, recaragolada, tèrbola i amb un sentit de l'humor molt càustic... crec que fins i tot pot arribar a molestar, si no saps que vas a veure.

   Genial i sorprenent des de l'inici fins al final.

MARTINA opina.

   Pel meu gust el més destacable d’aquest thriller és l’actuació de Isabelle Huppert, qui mitjançant una trama de suspens psicològic, aconsegueix transmetre’t una sensació de desconcert profund entorn que, és el que fa que, la seva persona estigui tan submergida en una mena de closca d’amargor.

   Els fets succeeixen compassadament, és a dir, no és un thriller que bategui trepidant, però tots i cada un dels seus ingredients fan d’aquell escenari un lloc indesitjat, però al mateix temps molt proper.

  Els seus protagonistes són persones humanes, amb vides reals i sovint amb rols antagònics que, al meu entendre juguen a posar en evidència realitats molt presents en contextos familiars, laborals o de convivència veïnal.

   Una opció molt recomanable per un públic que busqui una història que té un més enllà.        Parla en un mateix guió del passat, del present i del futur. 

   A mi personalment m’ha agradat molt.