Guió, Whit Stillman.
Duració, 94 minuts.
“NO
HI HA EXCUSES PELS MEDIOCRES”, ES DIU EN UN MOMENT D'AQUEST L'ELOGI
A LA INTEL·LIGÈNCIA QUE CONSTITUEIX LA PEL·LÍCULA, “AMOR Y
AMISTAT”.
Jaime
Pena, en “La serpiente del Edén”, per la revista Caimán
cuadernos de cine, novembre 2016, nº 54.
SINOPSI
Lady
Susan Vernon una vídua arruïnada, marxa sobtadament de Langford, on
sembla haver provocat algun aldarull.
Es
presenta a Churchill a casa del seu cunyat, on s'instal·la, amb la
sorpresa de la seva cunyada. Mentrestant la seva filla s'escapa de
l'escola i es presenta allà. La mare pretén casar a la filla amb un
bon partit i ella continuar divertint-se...
 |
| El director, Whit Stilman |
Em
quedo bocabadada, davant de la capacitat que té el cinema de
transportar-me en l'espai i en el temps a mons que, altrament no
hagués pogut entrar-hi mai a fer una mirada. Aquesta és una molt
bona pel·lícula que ho fa.
Et
transporta a un món de relacions forçades i interessades de la mà
de Lady Susan, personatge inventat per Jane Austen i recreat per Whit
Stillman.
Crònica
d'una societat fermada en els seus privilegis que, configuren un
cosmos existencial, vivencial i moral interessant de conèixer a
través de l'anàlisi disseccionat d'aquest gran cineasta.
Film
per gaudir intensament d'una subtilesa irònica que ens transporta a
finals dels XVIII, de les mans de Jane Austen i Whit Stillman.
MARTINA opina.
Aquí, hi trobareu una entrevista escrita amb el director que és prou interessant:
Aquesta versió cinematogràfica de la novel·la de Jane Austen, "Lady Susan" és una història d'època, de 1790, on una vídua bonica, persuasiva i intel·ligent busca el refugi familiar, en l'acompliment de l'objectiu de poder trobar un marit, tant per la seva filla adolescent com per ella mateixa.
Suposo que la història no té desperdici, està feta amb clau d'humor i té tots els ingredients del cinema espectacle que, juga amb tots els seus elements. Els vestuaris, els caràcters dels protagonistes, bons diàlegs, música entonant i un clímax molt ben treballat.
Tanmateix, reconec que, les narracions que retraten situacions que podrien ser actuals però basades en altres èpoques no sempre m'atrapen. Entenc l'actualitat de la temàtica i el toc romàntic en la trama, però les històries de la burgesia anglosaxona no són fruit de la meva devoció. Són registres que em queden lluny del meu horitzó i que no sempre m'entretenen i que, més aviat m'acaben avorrint.
Per completar la informació i llegir algunes crítiques molt variades:
http://www.filmaffinity.com/es/film275909.html
Per completar la informació i llegir algunes crítiques molt variades:
http://www.filmaffinity.com/es/film275909.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada