Guió, Patrick Ness.
Duració, 108 minuts.
SINOPSI
Conor
té tretze anys, cada nit té un mal son de foscor, de vent i de
crits. Això li passa d'ença que la seva mare està malalta. Però
una nit escolta una veu que el crida des del jardí. Davant de casa
seva hi ha un arbre molt vell, un teix que, s'ha transformat amb un
monstre als ulls de Conor. De la mà del monstre, cada nit emprèn
una nova aventura amb el monstre que l'ajudarà a superar les seves
pors...fins que, tingui la força suficient d'encarar-se al pitjor
malson, a la seva història, a la veritat.
Adaptació
i traducció pròpia de la sinopsi de la fitxa del Verdi. Per la fitxa completa :
 |
| El director JA. Bayona amb l'actor Lewis Macdougall. |
Aquesta
pel·lícula la vaig veure en unes condicions òptimes, a la sala
gran del festival de Donostia, a la gala oficial de la seva estrena,
amb presentació i Bayona i Sigourney Weaver, inclosos.
Això
ho explico perquè amb aquestes condicions, és difícil no rendir-se
a un cinema espectacle, ben fet i amb una història trista i bonica,
explicada amb sensibilitat. És un tipus de cinema per veure un
diumenge a la tarda amb tota la família a la sala fosca del cinema,
plorar tots junts i donar-se suport mútuament amb petites pressions
i passades de mocadors per evitar que les llàgrimes i els mocs
arribin en mal port i després sortir tots junts del cine tristos i
feliços de què no ens passin aquestes coses... un cinema per
elaborar emocions i deixar-se anar.
De
tota manera, ja esperava que la crítica de les revistes que a mi
m'agraden, Caimán i Dirigido por, no serien gaire condescendents amb
el film i així ha sigut.
Ja
sabia que, la qualificarien de feta amb visió comercial i per tant a
vendre a tots els públics i també que dirien que és sensiblera i
sensacionalista.
Malgrat
tot, jo la recomano a tots aquells que tinguin ganes experimentar un
viatge pel món d'un nen que busca recer en la fantasia, per
sortir-se'n.
MARTINA, opina.
Aquesta obra dirigida per Juan Antonio Bayona està basada en un llibre de l'escriptor Patrick Ness. Per veure-la cal anar-hi equipat de “kleenex” i amb ganes d'obrir-se a l'acte social de plorar en societat, a la foscor de la sala.
Sempre m'ha donat la sensació que parlar de la mort, socialment es veu de mal gust, com si fos quelcom que hom no cal que tregui del seu interior i que en tot cas, s'accepta només quan ja és un fet i la gent ha de donar-te el condol.
Evidentment que la mort generalment és trista, implica una pèrdua humana i no cal banalitzar-ne el to en el qual s'aborda, però a mi, em sembla que culturalment no ens agrada o que fins i tot la neguem. Tot i així, és quelcom que tothom viurem tard o d'hora i que per tant, no entenc aquesta aura de tabú que té.
Mitjançant la fantasia un nen trampeja els seus sentiments i procura fer front a un moment complicat de la seva vida. Viu una situació de bulling a l'escola, afronta la malaltia de la seva mare que evoluciona negativament i que acabarà matant-la, té un pare que no té temps per ell, ja que després de separar-se ha construït una nova vida en una ciutat diferent i una àvia amb qui no s'hi entén.
Tres històries del monstre que, tracten aspectes diferents i donen eines a la criatura per superar els seus turments interns i fer els seus processos per acceptar allò que, la vida li proporciona. A mi personalment m'ha agradat molt com la fantasia i la realitat treballen de la mà, per vestir aquesta tragèdia evidenciant la duresa del moment, però la necessitat de fer-li front.
Reconec però que, no ser molt bé què però que durant la tercera historia m'ha faltat quelcom. Potser un pont amb la segona, o simplement és probable que com que l'abstracció de vegades em costa, al final se m'ha fet un pèl llarg l'escenari del monstre. Malgrat que el repartiment m'ha semblat excel·lent i la narració molt bona, cap el final, no estava gaire connectada amb tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada