diumenge, 30 d’abril del 2017

TODO SOBRE EL ASADO. Directors, Mariano Cohn i Gastón Duprat.

Argentina, 2016.
Documental.
Duració, 90 minuts.
SINOPSI
És un viatge a l'Argentina més profunda. El “asado” és un menjar, però també és un ritual. És primitiu i contemporani, salvatge i refinat, un art i una ciència. Pocs fenòmens revelen amb més originalitat i precisió els trets essencials de la identitat nacional.
Tret del programa oficial del Festival Sant Jordi- BCN FILM FEST, abril 2017.


Els directors Mariano Cohn i Gastón Duprat
Filmografia dels directors:

NÚRIA opina.
Aquesta pel·lícula els ha costat temps, tres anys, i molts esforços per fer-la i per això carregar-se-la o donar-li poc valor, no m'agrada.
Estic totalment d'acord amb l'opinió de la Martina i penso com ella. Cal ser argentina o haver conviscut temps amb ells, per gaudir-la i entendre-la en la seva totalitat.
Es distreta, curiosa i a estones divertida.
Per tots els que tinguin algun interès amb Argentina...encara que sigui pel Messi.

MARTINA opina.
Vam triar aquesta opció en el marc del festival Sant Jordi. BCN FILM BEST. Que s'ha celebrat als cinemes Verdi del 21 al 28 d'abril. Enguany, és la seva primera edició i es presenta com una nova proposta cinematogràfica que neix amb la idea d'oferir un programa obert i popular que aposta pel cinema com una eina per transmetre coneixement.
Prèvia projecció del film, vam poder escoltar als seus directors, que ens van explicar el motiu pel qual havien triat fer un format similar al d'un documental. Creien que per abordar una qüestió d'Estat, que és com van definir la cultura a l'entorn del conegut "Asado argentino", era interessant fer-ne una anàlisi amb regla. Aquest fet social es constitueix com l'epicentre de la cultura argentina i molt més enllà, ells ho han volgut utilitzar com a temàtica en clau d'humor.
Bàsicament, com que ens havia agradat força la seva última proposta “El ciudadano ilustre”, vam pensar que era interessant seguir el seu treball. No obstant jo crec que és una pel·lícula pels argentins, perquè malgrat que no és un suplici veure-la, crec que sense un background d'allà et perds de la missa la meitat. En tot cas, al meu entendre, és com que algú no espanyol veiés “Torrente” que, segur que podria entendre-la superficialment i gaudint-ne. Però en realitat és un tipus d'argot molt local i que fora de context segur que, no interpretes els personatges amb tota la seva profunditat.
Sens dubte, però, crec que queda clar el què vol mostrar-te; es tracta d'una pràctica molt bàsica, poc sofisticada, que comporta un cost per la salut força elevat i que els que la practiquen no crec que es qüestionin massa més.
En tot cas, ells se'n surten en el seu propòsit i com que inclús fa fàstic en certs moments, vam coincidir que, era un vespre per procurar fer una opció de sopar, sense carn.

Malgrat que en aquest enllaç parlen del Ciudadano ilustre, crec que dóna una visió del perfil dels directors completa i interessant:
http://www.lanacion.com.ar/1933103-cohn-y-duprat-la-dupla-que-incomoda

En aquest podreu escoltar i veure als directors parlant del documental:
www.youtube.com/watch?v=P9ToFXl67W4




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada