EL
NOU FILM DE SCHRADER ENS PERMET TORNAR EN UN AUTOR ESSENCIAL COM A
GUIONISTA. SCHRADER EXPLORA UN VENTALL TEMÀTIC ON CONFLUEIXEN
INQUIETUDS RELIGIOSES, SEXUALS I EXISTENCIALS; COM A DIRECTOR,
EXERCEIX UNA INUSUAL DEPURACIÓ ESTILÍSTICA EN PERPETUA RECERCA DEL
TRANSCENDENTAL.
Frase
de presentació, el seguit d'articles publicats sobre el film, a
Caimán Cuadernos de Cine, gener de 2022.
Director i guionista Paul Schrader.
EUA,
Regne Unit, Xina, 2021.
Duració,
111 minuts.
SINOPSI
William
Tell (Òscar Isaac) és un exmilitar i jugador professional de
pòquer. La seva meticulosa vida es trastoca quan se li acosta un
noi, Cirk, que busca la seva ajuda per executar un pla de venjança
contra un coronel militar.
Filmaffinity.
 |
| El director, Schrader. |
SCHRADER
DIU
Són
un tipus de personatges en els quals em sento proper.
Veig
que amb els anys he anat repetint el dibuix que va començar amb Taxi
Driver (Scorsese. 1976) i va continuar en altres guions originals
meus o adaptats, Són homes solitaris, gent que espera que passi
alguna cosa. Tot s'amaguen sota una màscara: la seva professió.
Tant és que sigui un taxista, un camell, un capellà o un jugador de
cartes. Tots ells viuen en una mena de llim, sense valor per
connectar amb els altres i començar de veritat una nova vida o de
posar punt final a la seva. Així que esperen i esperen, fins que
passa alguna cosa.
Escrit
per R.S, en la seva crítica a Fotogrames de gener de 2022.
VIOLETA
KOVACSICS, OPINA SOBRE L'ESTAT CREATIU DEL DIRECTOR
Si
la rebel·lia és cosa de joventut, als seus setanta i escaig d'anys,
no podem dir que Paul Schrader es trobi en un procés de senectut
creativa, sinó tot el contrari. El reverendo i El contador de
cartas, les seves dues últimes pel·lícules, el reivindiquen com un
cineasta amb sentit crític i estil vigorós, que bé podria estar
vivint allò que es diu, una segona joventut.
Quan
va signar el guió de Taxi Driver, la pel·lícula dirigida per
Scorsese, tenia trenta anys.
Tret
de Caimán Cuadernos de Cine i escrit per Violeta Kovacsic, en el
seu article, Rebeldía en edad de jubilación.
NÚRIA
opina.
Aquesta
és una excel·lent pel·lícula que, una mica més i se'ns escapa de
la cartellera sense veure-la. Del setembre en ara, no han parat de
sortir estrenes en cartellera i si una es deixa emportar pel vertigen
que es porta, estar al dia, cada setmana hi ha novetats que cal veure
i no tens temps de veure totes les coses bones que hi ha en
cartellera i al final les has de deixar per veure-les a la pantalla
petita en streaming... Moltes d'aquestes pel·lícules no estan
pensades per veure en aquest suport, val més deixar per veure en
petit, allò que per la seva qualitat és més petita. Per això crec
que, el criteri ha de ser primer qualitat i després altres apostes
que també poden estar prou bé i saben apostar per alguna cosa que
s'ho valgui.
Penso
que aquesta pel·lícula és tan minuciosament bona que, per captar
tota l'essència dels seus detalls, ja que, no n'hi ha cap de
gratuït, una segona visita per veure-la estaria molt bé. Com que
això no ho farem, ens quedarem només amb tot allò que hem sigut
capaces de veure!
La
història és una crítica lacerant de la societat americana, la seva
organització funcional i eficaç . Ho fa per mitjà d'un dels seus
pilars populars, l'exèrcit. Molts nois de classes humils,
preferentment, han estat a l'exèrcit i han estat compromesos en les
grans suposades causes que, aquesta nació defensa arreu del món,
amagant-los darrere d'aquesta missió, els veritables interessos
polítics i econòmics. Molts nois i també cada vegada més noies,
han hagut d'exercir de botxins sense que ningú els preguntes si
volien fer-ho i a través d'exercici d'una violència gratuïta i
àmpliament justificada públicament, han assistit a la seva ruptura
moral, sense tenir eines, ni recursos per arranjar-la. És a partir
d'aquí que arrenca el dibuix d'un personatge que va assumint allò
que li va passant i busca a través de la disciplina, l'austeritat i
l'esforç la seva redempció. Si se'n surt o no? Aquesta és una
resposta que cadascuna de nosaltres ens hem de donar i de passada
veure la darrera pel·lícula de la Kelly Reichardt, First Cow, on fa un
relat molt profund sobre la història dels EUA i els orígens d'una
violència institucionalitzada i intrínseca en aquest naixement.
Una
pel·lícula poc atractiva en aquests moments, on les ofertes de la
cartellera són bastant llamineres.
Una
lliçó magistral, sobre l'art d'explicar històries amb una càmera
i que serveixin per commoure'ns.
First Cow, de Kelly Reichardt, publicat 18 de setembre de 2021:
MARTINA opina
Personalment,
d'aquesta creació en destacaria una excel·lent posada en escena.
Una narrativa que succeeix amb la història d'un personatge que,
òbviament interactua amb altres, però que, està intencionadament
construït per la cerca de la plena bondat inherent a la seva
persona. Un ésser que serè pot anar ponderant la significació de
cada un dels seus actes. Un relat, capaç de transportar-te fins a un
concepte molt més universal del que sembla d'entrada.
Per
mi aquesta peça, teixeix la necessitat de redempció, com un motor
pel canvi amb suficiència i autonomia pròpia. Ho fa a més amb la
complexitat del que això implica, afinant molt bé cada nota o
ingredient de què vol dir i sense perdre's en tot un procés
metodològic a seguir.
Francament.
n'he gaudit durant tot el camí, partint pel sistema de construcció
de la història en si, que m'ha atrapat per la feina excel·lent d'un
actor que es mostra amb diverses cares. També amb l'originalitat de
tot el que passa, fil que esdevé fàcil, natural i de manera
absolutament franca.
A
més, estic convençuda, que serà una d'aquestes obres que amb els
dies, et van venint imatges del que has vist. Records d'escenaris
construïts, que t'ajuden a integrar molts dels altres conceptes que,
a primera vista, no has pogut encaixar. Però que, s'aniran calant en
el teu interior, explicant encara més coses, de les que has copsat
de primera mà.
Podeu completar la vostra informació a Filmaffinity:
DEL
SOBRENOM DEL COMPTADOR DE CARTES
És
William “Bill” Tell, que fa referència a l'heroi rebel Guillermo
Tell. Un soldat sortit de la presó després d'haver complert
condemna per les atrocitats portades a terme amb els detinguts a la
presó d'Abu Ghraib a l'Irak.
Tret
de Caimán Cuadernos de Cine i escrit per Violeta Kovacsic, en el
seu article, Rebeldía en edad de jubilación.
EULÀLIA
IGLESIAS ENS PARLA DELS ANTIHEROIS DE SCHRADER
Bona
part de la filmografia de Schrader es conforma a partir de variacions
del patró de l'antiheroi cinematogràfic forjat a “Centauros del
desierto”, però empeltat amb la seva destil·lació d'estil
transcendental d'arrel bressoniana.
Un
antiheroi es mou en els marges d'una civilització en la qual no
encaixa o de la que se sent marginat.
(...)
Els personatges de Schraider han influenciat a la nova estirp
d'antiherois televisius i cinematogràfics, tanmateix amb un
desencaix molt més radical (...) Són personatges expulsats
d'aquesta mateixa civilització que ara resta sumida en una profunda
decadència. (...)Però a diferència d'allò que passa en altres
films, en aquests, es fa un atac profund a les formes de violència
estructural i oficial de l'estat.
“El
viaje del antihéroe”, Eulàlia Iglesias, Caimán Cuadernos de
Cine, gener de 2022.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada