Martina opina. LA MEJOR OFERTA

Aquesta pel·lícula dirigida per Giuseppe Tornatore, m'ha transportat a un món de ficció, intriga i misteri, molt cinematogràfic.

Un Triller en el que no hi ha morts, sinó encara pitjor, desengany amorós.

Uns personatges irreals de ficció que traspassen les fronteres de la imaginació de l'espectador. Una escenografia carregada de secrets, màgia i glamur.

Tal com ho entenc jo, una història cruenta, romàntica i bonica que, porta al protagonista principal a l'extrem del descontrol, a causa de l'entrega a un fictici amor tardà.

És tendre que un home gran, solitari, carregat de manies i molt meticulós, experimenti uns sentiments tan plens de força que, acabin desordenant-li tot el seu imperi i perdi el control total de la situació.

Una bona opció per veure un cinema de qualitat, sense rerefons profund i de molt fàcil digestió.

HANNAH ARENDT. Directora, Margarethe von Trotta

HANNAH ARENDT

L'actriu, Barbara Sukowa

Núria opina. HANNAH ARENDT

Aquesta és una pel·lícula sobre un personatge real, Hannah Arendt. Va néixer al 1906 a Linden. Alemanya d'origen jueu, va fugir a París i des d'allà va ajudar a fugir a nens i joves jueus cap a Palestina. Deportada a Gurs al 1940 com a estrangera indesitjable, fuig alliberada pel seu marit, cap a Lisboa i des d'allà, a USA, on va viure fins que va morir a Nova York al 1975. Des del 1937 que els nazis li retirar la nacionalitat alemanya, fins el 1951 que va aconseguir la nacionalitat d'USA, va ser una apàtrida.

Va estudiar filosofia a Königsberg, el poble de Kant. Va ser alumne d'en Heidegger amb qui va tenir un breu romanç. Va viatjar diverses vegades a Jerusalem, en un d'aquests viatges, va fer la crònica del judici al nazi Adolf Eichmann encàrrec d'un diari americà. Després d'aquest judici, va escriure un llibre “Eichmann a Jerusalem” on va fer pública la col·laboració dels Consells jueus amb els nazis, durant l'Holocaust.

Aquesta declaració no va agradar a molta gent i amb aquest escrit, es va guanyar molts enemics, entre ells, en el món acadèmic jueu que la van considerar una traïdora. Va perdre alguns grans amics que, no van tolerar els seus criteris.

No coneixia l'existència d'aquesta gran dona intel·lectual i lliure que, m'ha fascinat sota l'excel·lent interpretació de l'actriu Barbara Sukowa.

Una història ben narrada, encara que una mica lenta, on et planteja en termes filosòfics moltes qüestions: el fet diferencial jueu, el sense-sentit de l'holocaust; la legitimitat d'algunes accions, com el segrest, per tal de fer justícia; les idees preconcebudes en un judici on el jutjat i tothom, sap la sentència abans de ser dictada..., la intolerància davant de certes veritats que no poden sortir a la llum...

Film interessant i que m'ha agradat. El recomano per aquells que creguin que es pot continuar parlant de nazis i jueus que, el tema no està exhaurit.

Martina opina. HANNAH ARENDT

Ben segur que, l'obra bibliogràfica de Hannah Arendt podria ser molt interessant; aquesta és la protagonista de la pel·lícula, escriu sobre l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat aportant moltes idees creatives, transgressores i sorprenents. La trama retrata com ella marcada pel conflicte, durant quatre anys, escriu un llibre titulat: “Eichman a Jerusalem, Un estudi sobre la banalització del mal”.

Tanmateix en un context diferent, podria trobar motius per entrar en matèria i potser fins i tot intentar entendre alguns dels plantejaments, que estic convençuda, que aquesta pensadora va aportar a la humanitat. Però a causa de què estic totalment saturada amb el tema del "Nazisme Alemany" en general, a mi personalment, m'ha semblat una temàtica pesada, redundant i fins i tot fora de lloc. Potser ja que tornem al mateix tema reiteradament quan considero que actualment vivim un context ple de grans temàtiques i sobretot de necessitat reflexiva, artística i cultural.

En definitiva em costa de veure amb bons ulls, o simplement m’avorreix, una pel·lícula que torna a enfocar la temàtica de la memòria històrica, la crueltat humana i estructural, i el post-error. Això si, mantenint l’estil occidental de tutelar el món racionalment. No obstant això, al meu entendre, el "quit" de la qüestió, en aquesta ocasió el tenim en com, l'estat adopta mesures intentant aportar solucions a problemes comuns. Potser avui en dia, aquest concepte caldria reestructurar-lo, ja que considero que l’estat, com a institució i com a límit territorial, es desdibuixa. Probablement que, com a societat ens convé que ho tinguem present i no paguin com sempre, justos per pecadors.

EL IMPOSTOR. Director, Bart Layton

El director, Bart Layton

Núria opina. EL IMPOSTOR

Sense cap reflexió i espontàniament diria, que aquest és un documental lleig que, tracta un tema lleig i on tot allò que hi passa, és lleig..., però pensant una mica veus que les coses no són tan senzilles.

Tenim un tema, la suplantació d'identitat, que si que és lleig, però també força complexe. Un director, Bart Layton que tria per fer un documental aquest tema i una història on tot allò que passa sembla absolutament inversemblant. Sembla impossible que algú s'hagués cregut mai que, aquell noi que volia fer-se passar per un altre, ho era, i se l'hi assemblava en alguna cosa. Però, va passar.

En Bart Layton ens presenta un documental on genera moltes preguntes, gairebé cap resposta i poc judicis de valor..., tota la resta, que és molt, ho deixa per l'espectador, cadascú que espavili, amb aquesta història.

Potser, l'única cosa que ens deixa clara és que, l'impostor és algú que busca ser qui no és i que vol ser estimat al preu que sigui i ho va provant..., a la llarga, no li surt massa bé.

Interessant aquest documental i la manera d'enfocar-lo. Incita a filosofar sobre moltes qüestions que deixa surant.

Martina opina. EL IMPOSTOR

Quan decidíem quina pel·lícula veuríem aquesta setmana vaig dir-li a la Núria que m'interessava aquesta opció de la cartellera, ja que creia que l'ocultació de la identitat s'està convertint en una de les grans pors de la societat actual. Pensava segurament amb Internet i en el molt que preocupa com donar un tractament adequat a aquest aspecte de la identificació a la comunitat de juristes.
 
Realment aquest thriller-documental és obscur i explica moltes coses en una mateixa narració, per tant, al meu entendre es tracta d'una obra artística on el gran pes recau en l'historia explicada. Realment els recursos cinematogràfics permeten capgirar l'ordre cronològic d'un historia real. D'un home que actualment està totalment reinserit socialment, però que anteriorment va passar per terribles conflictes personals fins a trobar-se amb ell mateix i acceptar quin era el seu paper en aquest món.


La història et remou per dins i et situa en un escenari impersonal, fred i internacional, on les relacions diplomàtiques han donat massa pes al procediment i en conseqüència, passen veritables barbaritats. Un món on estem connectats per tot tipus de mitjans de transport i fins i tot de relacions institucionals entre països. Però, on malauradament hi ha moltes persones que en el seu camí individual pateixen moltes dificultats psicològiques, fins a poder viure amb una mínima tranquil·litat.


Aquesta pel·lícula anglesa dirigida i amb guió de Bart Layton és una profunda reflexió sobre les entranyes humanes i el valor de la identificació. Un cop havíem gaudit del film i ens vam entaular, ens va proporcionar un fervent debat sobre el valor que en una societat lliure i democràtica hauria de tenir el fet de poder atribuir a tots i cada un dels actes que realitzem a una persona identificada. Definitivament, crec que és una opció recomanable per els que els hi agraden les històries que permeten dir, que la realitat pot superar la ficció