UN
ESDEVENIMENT QUE VA ACABAR EN ELS TIBUNALS, PERÒ QUE, VA SUPOSAR UN
DESCRÈDIT PÚBLIC DE LA DENUNCIANT, EL SEU TESTIMONI NO ES VA CREURE
I NO VA SER CONSIDERADA COM A VÍCTIMA, QUAN LES EVIDÈNCIES
APUNTAVEN TOTES CAP AL CONTRARI.
Escrit
per Fernando Bernal a la seva crítica a Caimán CdC, octubre de
2024.
TRANSMET
LA VULNERABILITAT I INEXPERIÈNCIA D'ALGÚ QUE S'ENFRONTA MOLT JOVE I
SENSE REFERENTS AL GOLIAT DEL MASCLISME SISTÈMIC.
Dit
per Eulàlia Iglesias, en la seva crítica per Fotogrames, octubre de
2024.
A
MI EM SEMBLA QUE TOT CINEMA ÉS POLÍTIC, TANT PEL QUE EXPLICA COM
PEL QUE NO EXPLICA.
Paraules
d'Iciar Bollain, transcrites per I. Navarro, en la seva entrevista a
Fotogrames, octubre de 2024.
Guió,
Isa Campo i Itziar Bollain
Duració,
112 minuts.
España,
2024.
L'any
2000, Nevenka Fernández, de 24 anys, consellera d'Hisenda a
l'Ajuntament de Ponferrada, pateix una persecució implacable, tant
sentimental com professional, per part de l'alcalde, un home
acostumat a fer la seva voluntat tant en el personal, com el polític.
Nevenka decideix denunciar-lo tot i que sap que haurà de pagar un
preu molt alt: el seu entorn no li dóna suport, la societat de
Ponferrada li dóna l'esquena i els mitjans la sotmeten a un judici
públic. El seu cas inicia el moviment#metoo, molt abans que
s'inventi el terme. Una història basada en un cas real que
converteix a la seva protagonista en una pionera, en portar per
primera vegada, a un polític influent i popular, davant dels
tribunals per assetjament laboral i sexual.
Filmaffinity
 |
| La directora Iciar Bollain |
DELS
ESDEVENIMENTS I EL GUIÓ
Iciar
Bollín torna a comptar amb la col·laboració en l'escriptura d'Isa
Campo, guionista, cineasta i còmplice habitual d'Isaki Lacuesta.
Ambdues escriuen un llibret que parteix del documental, en el sentit
d'investigació dels fets i d'anar a parar a les fonts originals com
a suport de l'escriptura, per plasmar el real per mitjà de la
ficció. Aquí es tracta, al mateix temps d'explicar una història-
desvetllada abans en el llibre de Juan José Millás, que prenen com
un dels punts de partida- i d'assistir, per mitjà dels dispositius
del cinema, a la construcció d'un discurs públic (i privat)-
elaborat en el seu moment per la societat i els mitjans de
comunicació- al voltant del cas d'abusos denunciat per una
consellera de l'Ajuntament de Ponferrada que, va patir durant un
temps l'assetjament de l'alcalde la ciutat.
Escrit
per Fernando Bernal a la seva crítica a Caimán CdC, octubre de
2024.
En
la investigació per fer el film va participar Nevenka: la vàrem
anar a conèixer per saber com ella ho havia viscut. Hi ha moltes
coses que no estan ni el documental, ni en el llibre de Millás... No
ho hauríem pogut fer sense ella. Una de les decisions més evidents
del guió és que la història tingui un únic punt de vista, el de
Nevenka.
Paraules
d'Iciar Bollain, transcrites per I. Navarro, en la seva entrevista a
Fotogrames, octubre de 2024
TOT
PREPARANT EL FILM
MIREIA
ORIOL amb NEVENKA
Mireia
Oriol explica que, per preparar el film va establir relació amb
Nevenka i que molt aviat van establir un vincle molt intens durant el
procés de preparació i rodatge de la pel·lícula, encara avui
continua. Li va regalar una agulla amb dos sols que porta en l'última
seqüència. Quan me'l va donar em va die que, ella i jo érem dos
sols i que sempre estaríem unides, així que també el porto tatuat,
diu Mireia Oriol. Diu que quan surten coses bones de la pel·lícula
als diaris, li escriu i que tenen un vincle molt especial.
Tret
de l'entrevista a l'actriu Mireia Oriol, publicada a Fotogrames,
octubre de 2024.
NÚRIA,
opina.
Crec
que és un tipus de pel·lícula molt necessària i que planteja un
tipus de discurs molt necessari, en aquests moments de descrèdit de
la política i dels polítics, no només pel fet denunciat, sinó
també per reclamar l'honestedat d'alguns polítics que entren en
aquests afers, no només amb l'afany de fer carrera, sinó també de
fer un bé a la ciutadania, amb voluntat de servei, defensant els
interessos d'aquesta.
La
pel·lícula explica molt bé com es pot caure en la xarxa d'un
assetjador malgrat que siguis una persona forta, decidida i que sap
allò què vol i els mecanismes que aquest fa servir per debilitar-te
i acovardir-te... I, finalment, retratar una societat patriarcal i
tancada i amb molts prejudicis, on la llibertat sexual de la dona
encara està limitada a les expectatives de l'home. I on la justícia,
fins avui, no ha estat imparcial i justa.
Ens
queda un llarg camí per fer i amb aquesta bona pel·lícula, l'anem
fent.
Unes
interpretacions de primera tant per la Mireia Oriol que fa de
Nevenka, com d'Urko Olazabal que, fa de l'assetjador d'alcalde de
Ponferrada.
Gràcies,
Iciar Bollain, Isa Campo i tot l'equip que ha fet aquest film
possible.
MARTINA
opina
Vaga
la pena comentar que hi ha històries que, una vegada conegudes, no
et quedes millor. Tot i que no hi ha dubtes que s’han de fer
públiques. De fet, un cop vistes, prens una consciència superior
del valor d’entendre, des de llocs diferents, les misèries que ens
envolten.
Aquesta
crònica és la d’una dona excepcional, plena de determinació, una
persona que aporta al planeta una forma de comprensió colpidora i
amb la suficient valentia per il·luminar l’enfocament
d’un problema inquietant. De la que crec que és important valorar
la forma genuïna com s’ha escollit explicar part de la complexitat
dels elements clau, per entendre el concepte penal, que personalment
considero més complex. Concretament al que s’enfronta a la trista
realitat de castigar les agressions sexuals.
De
fet, personalment vull agrair a la directora, cineasta entregada, la
seva engruna. Filtrant el que pot significar i triant sols allò que
vol per simplificar la lectura d’uns fets dels quals se’n deriven
múltiples conseqüències. Sense perdre el rumb del què ens vol dir
expressament. Asenyalant per sobre de tot, allò que considera clau,
perquè tots els públics puguin entendre on vol arribar. En concret
em sembla essencial que parlem sense por de la societat que acull
conductes brutals, les accepta i les tolera per submissió a la
corrupció. Potser per l’horror a la realitat o per les
conseqüències de conviure amb un passat, que ha acceptat uns
patrons, maneres brutals que s’han instal·lat. Marcant uns
llindars de dolor que s’han d'admetre, els que està clar que no es
poden acceptar sense patiment.
Segurament
no cal dir-ho, però a la protagonista crec que també cal donar-li
les gràcies directament, per voler repetir-nos que tot i ésser
conscient del seu malson, sense denúncia no hi ha canvis col·lectius
o almenys intent de reversió compartida. Tot i que totes les
persones que hem acompanyat a víctimes, sabem com ella ens il·lustra
tan bé, que el sistema és totalment insuficient. Que li falta
avançar molt, per poder servir per atendre casos com els que
s’explica, sense maltractar ni castigar encara més a les
denunciants.
Fitxa completa i altres informacions:
ON
S'HA FET EL RODATGE I PER QUÈ?
Una
pel·lícula amb vocació realista, però per problemes
“administratius”, no s'ha pogut rodar a Ponferrada i ha hagut de
rodar-se a Zamora. Actualment, a Ponferrada torna a haver-hi un
ajuntament del PP i la història continua sent molt incòmoda, per
molta gent.
Paraules
de I. Navarro, en la seva entrevista a Fotogrames, octubre de 2024.
