dimarts, 4 de desembre del 2012

Núria opina. ELFESTIN DE BABETTE


Aquesta joia minimalista del cinema ha complert 25 anys. Està basada en una novel·la d'Isak Dinesen, seudònim utiltzat per la baronesa Karen Blixen que, és la mateixa autora de “Memòries d'Àfrica”. El seu director Gabriel Axel danès que actualment té 94 anys, com la meva mare, encara és capaç de dir frases tan significatives per gaudir amb tota la intensitat de la pel·lícula, com aquesta : “ l'art és una metàfora sobre la llibertat que pot conduir-nos a la felicitat”

Els mitjans tècnics d'avui per fer cinema han arribat bastant lluny i força allunyats d'aquesta pel·lícula, tan rudimentària des d'aquest punt de vista, però tan absolutament genial a l'hora de posar-nos davant dels ulls qüestions tan importants com la renúncia, l'amor al pròxim, l'egoisme del pare, l'adaptació a tot allò que la vida ens va donant sense viure-ho com una frustració..., i altres que hom pot anar descobrint, en totes aquelles pel·lícules que el que fan és plantejar-nos qüestions més enllà de la història explicita que ens està explicant. Un cinema elaborant amb molts menys recursos que avui però utilitzats amb molta saviesa.

Aquesta és una història situada a la part nord de Dinamarca,......, durant el segle dinou, en un ambient molt tancat, on arriba una dona d'un altre món francesa, la Babette......

Aquests és un film on els silencis són més significatius que les paraules, però justament per això, aquestes quan apareixen tenen molta força i són a vegades colpidores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada