Duració, 110 minuts.
SINOPSI
La
pel·lícula narra la trajectòria criminal- explicita i implícita-
d'una família “bonarense” de classe mitjana, del barri de St.
Isidro, rígidament dirigida pel seu patriarca, Arquimedes. Els fets
passen als anys vuitanta, en una Argentina que està acabant amb la
dictadura i inicia una incipient democràcia.
Tret
de l'article de José Enrique Monteverde, “Funcionariado de la
represión”.El Clan de Pablo Trapero. Per la revista Caimán.
Novembre 2015, nª43.INFORMACIÓ ÚTIL d'aquest film.
(...)El
Clan és un film de la recent història Argentina – el relat
comença amb les imatges d'arxiu del benintencionat discurs del
president Raúl Alfonsín, després viatja en el temps fins a 1982,
per mostrar-nos un dels segrests d'Arquimedes i finalitza, a l'agost
de 1985 amb la captura i dissolució de la banda- però també és un
retrat d'un atípic microcosmos familiar.(...)
Tret
de l'article “Los principios de Arquímedes” d'en Quim Casas a la
revista “Dirigido por...”, nº 460, novembre de 2015.
Recompensada
amb el Lleó de Plata al millor director, a Venècia 2015. Coproduïda
per Almodovar i amb un gran èxit de taquilla a Argentina. El Clan
reconstrueix la història d'una família de segrestadors a Argentina
dels primers anys vuitanta. Segueix el camí del cine compromès i a
la vegada popular , empresa per Pablo Trapero amb Leonera, Carancho i
Elefante Blanco.
Tret
de l'article “Los principios de Arquímedes” d'en Quim Casas a la
revista “Dirigido por...”, nº460, novembre de 2015.
 |
| El director, Pablo Trapero. |
M'agrada
el cinema de Pablo Trapero perquè és un cinema compromès amb el
seu país, amb la denúncia de la injustícia i la corrupció.
Moltes
vegades, parteix d'una exhaustiva investigació dels fets que,
després convertirà en una història de ficció. En la ficció troba
la llibertat per perfilar els seus personatges i donar-los el perfil
que considera més adequat, potenciant aquelles característiques que
l'ajudaran a donar un determinat sentit a la seva història, on hi ha
persones que són com són. Tot plegat ens ajudarà a deslliurar-nos
dels fets en si i poder-nos endinsar en els alguns aspectes de la
naturalesa humana.
Em
crida l'atenció d'aquest director que, malgrat que ens explica
històries reals del seu país, el seu és un cinema de personatges.
L'interessa com els personatges defineixen els fets i els fets donen
una oportunitat a aquests per fer allò que fan i actuar en un
sentit o en un altre. Un plantejament molt interessant.
Història
amb una narració circular. Buscant els elements audiovisuals que
creïn un gran contrast entre una aparent i convencional normalitat
d'una família de classe mitjana i un rerefons esgarrifós que, no ha
de pertorbar el seu tarannà quotidià.
Bona
i esgarrifosa, quan una es fa conscient que allò que està veient a
la pantalla, va passar de veritat.
Us
la recomano. Però, en cap cas, si allò que teniu ganes de veure és
quelcom més lleuger i positiu que, us distregui de la dura realitat
quotidiana.
MARTINA, opina.
En aquesta obra es torna a confirmar la premissa que diu, que allà on naixeràs pot determinar el teu destí.
Una família de 5 fills creix en una llar on succeeixen atrocitats, justificades pel seu causant per raons econòmiques. Sota la mascara de la religió i la família, com a institució formal... sorprenentment, aquesta gent porten una vida "normal".
El xantatge emocional i la hipocresia d'un mafiós sense escrúpols que vol que, la seva família, siguin còmplices dels seus crims, situa als nois de la família en la xarxa de segrestadors sense que puguin rebutjar aquesta opció.
Tota la narració està feta amb un ambient dens, claustrofòbic i fosc. Per mi, es tracta d'una bona pel·lícula que treballa amb imatges i a un ritme sense fre cap a l'extorsió a la qual es veuen abocats alguns dels seus protagonistes.
Una història real que retrata l'Argentina contemporània, desigual, corrupte i cruel. Una d'aquelles sessions de cinema, en les que t'invadeix l'angoixa que, genera aquesta història real de la crueltat humana.
