Una
setmana més, per una raó o una altra no hem pogut anar a veure la
pel·lícula que teníem prevista. Volíem anar a veure la última de
la Mar Coll al Boliche - han tornat a obrir, que valents¡- i, la
sala estava ocupada per una pre-estrena, què hi farem¡¡
Hem
vist un documental dedicat al director de cinema Michael Haneke, fet
per un col·laborador i amic seu, tot queda en família.
El
llarg dels anys m'he anat apropant al cinema d'aquest director, ja
que hi ha alguna cosa de les seves pel·lícules que em produeix un
cert rebuig, és aquesta seducció per la violència gratuïta que,
ens ha mostrat d'una manera descarnada i provocadora. Tot plegat m'ha
fet reflexionar i mica en mica he canviat la meva visió del seu
cinema que, cada vegada l'entend més i el trobo més bo. He arribat
a pensar que el què potser ens vol explicar és que la violència
sempre és gratuïta, mai té justificació, o aquesta és la
conclusió a la que arribo jo...
El
documental ens apropa a aquest director tot explicant-nos les seves
raons ètiques- estètiques i tot mostrant-nos quina és la seva
manera de treballar, la pel·lícula per dins, cosa que si les
coneixes, sempre és interessant.
El
documental il·lustra, però al contrari del cinema d'en Haneke, està
fet d'una manera convencional i com a estil de documental no aporta
res de nou.
Adequat
pels que els agrada aquest director i volen saber més coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada