Aquesta
pel·lícula no l'hagués anat a veure, sinó fos que la Martina em
va enviar un missatge contundent: - la propera setmana vull anar a
veure la nova pel·lícula del director de Drive, Nicolas Winding
Refn.
Molt
bé, doncs som-hi...
En
primer lloc he de dir que, veure aquest film em va impactar, seduir,
engolir...i, deixar sense paraula.
És
el cap de tres dies que, el començo a pair i em sento capaç de
dir-ne alguna cosa.
Explica
una història de dolents, només de dolents. Encara que, uns són
molt dolents, com el germà i fill assassinat i la seva mare
venjadora. I altres, com el germà petit, menys dolent; un personatge
que es mostra expressiu a través de la seva inexpressió misteriosa
i enigmàtica i li agrada més mirar que fer.
I,
un altre personatge dolent dolent... que, es creu l'encarnació de
l'autoritat justiciera i s'atribueix l'administració d'aquesta
segons el seu criteri, com fa sempre qualsevol poder, però no per
això deixa de ser menys cruel i despietat. També hi ha un munt
d'assassins secundaris sense o amb sou, mancats d'escrúpols de cap
mena, això si amb por a morir, com tothom.
Aquest.
és el panorama d'una història de crims i venjances, on no hi ha res
sobrer i tot està narrat d'una forma impecable, amb un guió al
servei d'una narració on la imatge i el so, són fonaments d'una
estètica plena de referents cinematogràfics utilitzats d'una forma
molt creativa i original.
Ah
i..., una excel·lent actuació de Kristin Scott Thomas que, sempre
m'ha agradat per la seva senzilla i elegant bellesa i actuació.
Aquí, canvia totalment de registre fent un paper, amb el que s'ho
deu haver passat la mar de bé de tan desmadrat que és.
No
em sap gens de greu haver anat a veure aquesta pel·lícula, tot i
que jo no l'hagués triat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada