Una dona culta, serena i conscient de falsa necessitat del seu ingrés, ens explica sense gaires paraules, tots els sentiments de ràbia, frustració, impotència i ofuscació que li comporten la seva situació.
És un drama, real, bonic i sobretot molt cruel i trist. A nivell d'anècdota m'agrada que tot el repartiment dels ingressats al convent on varen tancar-la, són persones amb un retràs mental de veritat, un detall per part del director i una feina ben aconseguida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada