dimecres, 29 de febrer del 2012

Núria opina,THE TURIN HORSE


Pel·lícula per un públic molt minoritari, tenint en compte que, és en blanc i negre, lenta, monòtona, repetitiva i llarga, no hi ha acció, i que tot allò que passa gairebé succeeix en un mateix escenari.
Tots aquests elements els podem considerar com a qualitats del film o com a defectes, tot dependrà d'allò que esperem quan anem al cine. Si allò que busquem és un entreteniment, no cal que l'anem a veure.
Per anar veure aquesta pel·lícula cal una actitud contemplativa: seure molt atent a la teva butaca, tot deixant-te arrossegar per la imatge i el so, sense esperar res. Aleshores potser gaudirem de la seva gran bellesa durant dues hores i vint-i-sis minuts.
El sentiment que jo he experimentat contemplant-la és més aviat de desassossec, d'inquietud per un món tancat i molt auster, on els indicis de canvi són molt evidents, però malgrat tot, la vida continua igual per uns personatges tan arrelats a les rutines de cada dia..., què hi ha més enllà d'això? Poden en poc temps canviar les coses substancialment sense que ens en vulguem adonar?
És una joia, una obra d'art que no pertany a l'ara, ni al demà, és dels temps.
A vegades les obres d'art són dures i difícils de digerir perquè ens toquen el fons del que som i d'això no ens agrada saber-ne res.
Aquesta pel·lícula és cultura i com a tal ens remet a una reflexió i a una formació.
Ja qui creu que d'això estem sobrats i així ens va!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada